A mi, com a ciutadà...


Obra:Textos inèdits (p. s.p)
Municipi:Reus
Comarca:Baix Camp

L'obertura, l'any 2003, de la Biblioteca Central Xavier Amorós ha permès que, per primer cop en la seva història, Reus pugui comptar amb una gran biblioteca pública. Està instal·lada a l'antic escorxador municipal, mostra d'arquitectura industrial de finals del segle xix, dels arquitectes Francesc Borràs Soler i Pere Caselles, iniciat el 1889 i restaurat en els seus elements més interessants. La nova construcció ha respectat les singularitats de l'edificació antiga, amb els patis interiors i la singular curvatura exterior.

Un fons de més de 80.000 volums, amb llibres dels segles xvi, xvii i xviii i documents del segle xix; 9.000 discos compactes de música, 9.000 DVD i més de 310 títols de revistes i diaris reusencs de l'època, i una col·lecció local que recull publicacions de Reus i de la comarca. El dia de la inauguració, el 23 d'abril de 2003, Xavier Amorós hi llegí un breu text on exaltava la importància de la lectura en el camí cap a la saviesa.

testing image

A mi, com a ciutadà, ja em semblava un obsequi magnífic el fet que, per fi, es creés i s'inaugurés una biblioteca pública, central i esplèndida a Reus. Ja em sentia del tot gratificat, per la part que em toca. A sobre, han volgut vincular el meu nom a aquesta desitjada i magnífica biblioteca. Crec que no em correspon, però agraeixo infinitament l'immerescut honor que se'm fa. I ho accepto encantat. Aquest Reus, és una ciutat de gent generosa.

La falta d'aquesta biblioteca pública ha estat un buit que clamava al cel. L'admirada, valuosíssima i sempre al dia biblioteca del Centre de Lectura ha cobert, en part, durant molts anys, de vegades heroicament, les mancances. Però les dimensions actuals de Reus, la seva naturalesa plural i dinàmica multiplicaven cada dia les carències en aquest terreny delicat i vital. I Reus necessitava l'aportació d'una biblioteca central i pública com aquesta, que, a la vegada, cohesionés i posés a l'abast de tothom, tot el que ja existia: els llibres del Centre de Lectura i els de les biblioteques dels centres cívics.

Els noucentistes volien una pluja simbòlica i redemptora que havia d'obligar als ciutadans a quedar-se sota cobert i a llegir. "I després de tres anys de pluja —deia Eugeni d'Ors— ja ens assemblaríem el suficient a París per començar de pensar en assemblar-nos a Atenes..." Han passat molts anys des que s'exposava aquest desig. Hi ha hagut moltes tempestes. Hem patit catàstrofes i inundacions. I aquella pluja "suau i molt benigna" i tan fèrtil com la que desitjava ideòleg del noucentisme, s'ha fet i es fa esperar massa. Però per nosaltres potser acaba d'arribar. Acaba d'arribar en forma d'abundància de llibres, i dels serveis corresponents. Un poble que té una gran quantitat de temples i de capelles és un poble devot, religiós. Un poble que compta amb la quantitat de llibres, a l'abast de tothom, que tindrà Reus a partir de demà, pot ser un poble de lectors, de gent que llegeix i que com més llegeix més ganes en té. I amb la lectura abundant potser aconseguiríem plenament l'exercici de la civilitat, de la comprensió; trobaríem, per fi, el camí cap a la cultura mes sòlida; fins i tot, potser, si no és dir massa, el camí cap a la saviesa.

Enhorabona a tots. I moltes gràcies; moltíssimes gràcies.