La majoria d'aprenents...


Municipi:Reus
Comarca:Baix Camp

A la casa número 17 del carrer de Llovera, al pis de dalt, va néixer Xavier Amorós. Just al davant podem llegir un breu poema seu en què evoca la figura del pare i un altre de Josep Maria Arnavat (Reus, 1917-1976) que, amb un to ben diferent del de Gabriel Ferrater a "Poema inacabat", expressa la confiança en la capacitat de la gent de Reus a l'hora de realitzar activitats econòmiques.

testing image

La majoria d'aprenents, a Reus, eren de pobles de les comarques més pròximes: el Priorat, la Ribera, la Conca de Barberà, la Terra Alta, fills de minúsculs propietaris que havien de donar, a la seva mort, el conjunt de finquetes a l'hereu i que ajudaven els altres fills a campar-se-la, concedint-los, això sí, el dret de refugi al niu familiar, en cas de malaltia o algun altre contratemps.

Els aprenents en general, i els de botigues de roba en particular, duien una vida arrossegada. Menjaven a casa dels amos o en alguna dependència de la mateixa botiga, llavors amb el ranxo transportat per la minyona del propietari. Les pitances acostumaven a ser molt senzilles, basades en el protagonisme dels llegums: cigrons, fesols, llenties, faves i, fins i tot, guixes, tot plegat degudament barrejat amb alguna patata i guisat elementalment. La pinzellada de gra fort era, sempre, tímida, i, quasi invariablement, es basava en l'abadejo més ganyut i en la cansalada més pròxima i més amarinada a la cotna. També circulava l'olla barrejada, la versió de l'escudella que permet ser muntada amb pocs elements perquè els grans d'arròs flotants i les fulles de col en dissimulen la precarietat. A l'estiu, en l'època de màxima producció hortolana, quan el recapte anava a donar, per mor de l'abundància sobtada, es feien uns paellots impressionants a base de tomaca, pebrot, albergínia i algun carabassó més groc que no verd, tot mig fregit, mig ofegat en el propi suc –no tan fregit com ofegat- i que calia menjar amb cullera perquè només tocaven dues llesques de pa per cap.