L'any 1936, hi havia a Reus una illa delimitada per la Plaça Prim...


Obra:Àlbum Ferrater (p. 36-38)
Municipi:Reus
Comarca:Baix Camp

La plaça Prim ocupa bona part de l'espai que havia estat el convent dels Carmelites. Des del segle xix es va convertir en el centre neuràlgic de la ciutat, sobretot quan s'hi va instal·lar l'estàtua eqüestre del general Joan Prim, obra de Lluís Puiggener. Aquí hi havien durant l'època modernista, els principals hotels i cafès de la ciutat, descrits en un fragment de les memòries de Josep Maria de Sagarra i, actualment, s'hi pot trobar el Teatre Fortuny (1882), impulsat pel nucli dirigent de la burgesia reusenca per equiparar-se a les grans ciutats del país com Barcelona amb el Liceu.

Diversos són els textos que hi podem llegir: uns fragments de les Memòries de Josep Maria de Sagarra que descriuen com estava el tema de l'hostalatge quan ell va venir a examinar-se a l'institut; el poema que Josep Maria Prous i Vila (Reus, 1899 – Perpinyà, 1978) dedicà al general; un fragment de poema de Ramon Amigó (Reus, 1925) en què en personalitza els porxos de la plaça; els records de l'Isidre Pons que va viure-hi, juntament amb Gabriel Ferrater, l'intent de destruir el monument al general durant la revolta de 1936 i dos sonets, un de Ricard Ballester que descriu la plaça i l'altre d'Antoni Correig que ens dóna el pols del Teatre Fortuny.

testing image

L'any 1936, hi havia a Reus una illa delimitada per la Plaça Prim, els carrers de la Perla, del Galió, de la Galera i de Monterols que tenia com a cobert una barreja de terrats i teulats. La nostra colla trobava que era un indret molt escaient per a fer-hi passejades ignotes quan feia bo i a més per a observar el que passava allí baix.

Quin observatori!

Un dia de tardor, el Gabriel Ferrater i jo passejàvem per allà dalt, xino xano. En arribar al sostre del Gran Hotel de Londres vàrem veure que hi havia una munió de gent cridant i gesticulant, envoltant l'estàtua eqüestre del general Prim. De seguida, vam baixar per a assabentar-nos del que passava.

Oh! Senyor Déu meu! El coll del cavall i del general, el puny del general que mantenia el sabre enlaire i la cua del cavall estaven enllaçats amb sengles llibants que per llurs extremitats oposades estaven lligats a un camió aturat davant el Gran Hotel de Londres, allí on hi havia la parada de taxis i cal "plats-i-olles". Els repeus que feien d'escala per arribar a la peanya de l'estàtua estaven esborrats amb sorra que feia d'hipotenusa a fi d'evitar, quan els camions tibessin els llibants, que el general no malmetés els graons en la seva estavellada.

Després d'un breu intercanvi d'impressions, en Biel i jo decidírem parlar amb els capitosts de la poblada, per tal d'impedir l'acte iconoclasta que ja estava a punt. Coneixíem els cabdills de l'escamot i teníem la qüestió guanyada.

Els explicàrem el que sabíem del general Prim i una mica més: que era reusenc i molt bon home; que els feixistes del seu temps el varen matar perquè era maçó. Resposta dels iconoclastes: el general havia nascut a Reus per casualitat, son pare era notari, era mala gent ja que duia uniforme militar i que tots els militars eren feixistes; a més a més, era monàrquic, marquès i potser comte i tot: això passava de la ratlla.

Nosaltres replicàrem que el general era marquès perquè havia fet la guerra contra els "morus" i que aquestos estaven lluitant contra nosaltres per a venjar-se d'en Prim; que de militars n'hi havia de lleials (recordo que citàrem Miaja, Rojo, Pérez Farràs i algú més); que si bé era cert que havia fet venir un rei al tron d'Espanya, n'hi havia posat de la casa de Savoia, havent enderrocat prèviament una reina borbona; que era simpatitzant dels moviments d'alliberament dels països hispanoamericans; que havia deixat plantat a Maximilià de Mèxic i que era molt popular a Cuba i Puerto Rico.

Sembla que les paraules "Savoia" i "moviment" perjudicaren la nostra empresa ja que ens digueren que no emprenyéssim més, que ens poséssim de banda, que tenien pressa i necessitaven el bronze de l'estàtua per a fer canons per al Front de l'Aragó.

¿Fracàs? de cap manera. L'espai de temps transcorregut discutint posicions intel·lectuals va permetre l'arribada de dos líders polítics, un d'Estat Català i un del PSUC, que no discutiren d'història, sinó que, tocant de peus a terra, aprofitaren l'esperit pactista del psicotipus col·lectiu català i sentenciaren: li tallarem la fulla del sabre al general i així es quedarà amb el puny aixecat per a la posteritat. Acord absolut. Nosaltres esperàvem que potser li substituirien la fulla del sabre per una falç al puny. Res d'això.

Ens n'anàrem, capficats i moixos, tot parlant de bojos, de terrats i de l'ensenyament del proletariat, a beure una ampolla de Ferrh. Llavors vàrem adonar-nos que el bosc no ens havia deixat veure l'arbre o la falç o el sabre o no sé què. L'altre dia vaig anar a Reus: el Gran Hotel de Londres ja no hi és; aquells terrats tampoc. El general Prim no té el puny enlaire, ni la falç al puny; du altra vegada el sabre enlaire.

Ara, vaig passejant per uns terrats molt diferents i m'hi passejo tot sol.