Aquell establiment era com el de tantes poblacions espanyoles...


Obra:Memòries (p. 293-294)
Municipi:Reus
Comarca:Baix Camp

El vestíbul de la biblioteca, bellament restaurat amb bancs tapissats amb teles vermelles, parets aplacades de fusta noble, sostre amb esgrafiats i pintures murals escenificant escenes campestres, és el lloc adequat per evocar, amb un fragment de les memòries de Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894–1961), com veia ell el seu pas per l'institut de Reus.

testing image

Aquell establiment era com el de tantes poblacions espanyoles. Un convent aprofitat des de l'època de la desamortització, amb el pati al mig i les aules al voltant. Emblanquinat, trist, fred, pestilencial i víctima de l'abandó. Tots els instituts ibèrics i celtibèrics de segon ensenyament tenien, en aquella època, el mateix aire i la mateixa desolada poesia. Ficats entre les seves parets, guaitant el campanar mut del convent i sentint els falziots xisclant ran de teulada, tant podien ser a Reus, com a Terol, com a Zamora, com a Baeza. El resultat arquitectònic i la tristesa sempre eren els mateixos i suposo que encara continuen si fa no fa. Antonio Machado és el poeta que ha comentat en una forma més sensible, i potser més justa, aquesta mena de coses.

En el pati de l'Institut em vaig trobar amb una colla de criatures com jo i de bordegassos més estirats, però en conjunt no érem en nombre excessiu, perquè aquells dies es destinaven a examinar els que venien de Barcelona, en concepte d'alumnes més aviat pobres de capital científic; és a dir, allí hi havia els gamarussos més gamarussos dels col·legis dels jesuïtes, dels escolapis i d'altres institucions notables.