1
Santa Maria de Segueró és una construcció romànica del segle XI, d'una sola nau i absis semicirculars. La porta d'entrada, a ponent, té arcs en gradació i el forrellat original que té forma de cap de dragó; a sobre hi ha un ull de bou i una barbacana. La façana està coronada per un campanar de torre amb teulat a dues aigües bastit sobre l'antiga espadanya de dos ulls. Exteriorment, l'absis està decorat amb unes arcuacions llombardes dintre les quals s'obren petites espitlleres i un fris dentat. Al segle XV l'edifici fou modificat amb l'aixecament d'una planta que seguia el perímetre de l'església. A terra es pot veure el sepulcre dels Noguer de Segueró, decorat amb fullatges, una calavera, l'escut de la família i una inscripció. Si hi podem accedir a l'interior, pujarem al campanar i des d'allí estant tindrem una molt bona panoràmica de la façana de llevant del Noguer. Hi podem llegir un fragment de Josep Pla que evoca la singularitat de la poeta Montserrat Vayreda, tot i que s'equivoca al referir-se al lloc de naixença, i dos fragments de la novel·la Encara no sé com sóc, de Maria Àngels Vayreda, que estan ambientats en el casal del Noguer, on passà temporades igual que la seva germana Montserrat.
