Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Molt a prop de la plaça de l'església, en direcció cap al cementiri, hi ha una casa que fa cantonada, és casa Marsal. Josep Puyals i Castellà, lo nen de Valentí, hi arribà a mitjan dels anys quaranta del segle XX per casar-se amb Generosa Garreta, pubilla de la casa. Quan el poble es despoblà, ells hi restaren fins a la mort confonent-se amb el paisatge i donant la benvinguda a nous veïns que fugien de les urbs consumistes. Aquests i els artistes i escriptors que a partir de finals dels anys noranta freqüentaren el CAN trobaren en Marsal un home autèntic, arrelat als costums tradicionals, i es convertí en centre de la seva atenció creadora.
En acabar la mili tornà al poble i conegué Generosa, la pubilla de la casa més pobra del poble veí, i s'hi va casar. Després la vida seguí el seu curs i varen tenir un fill i una filla, que van anar creixent mentre el poble s'anava despoblant.
A les grans ciutats havia arribat la prosperitat, els cotxes, el consum, les vacances...
Els fills van anar a Barcelona, a millorar El poble, que havia arribat a tenir quaranta cases, es va buidar del tot; la Generosa i en Marsal es van quedar sols guardant-lo. Tot el poble era seu.
Però les ciutats foren un vil miratge, i els hippies, que no podien aguantar tant progrés, tants cotxes, tantes vacances, tant consum, van anar a raure al poble.
La Generosa i en Marsal els van veure arribar amb les seves robes de colors i els cabells llargs. Alguns estaven bastant malament, a d'altres els restava una mica d'esperança. No tenien res i tractaven els dos pagesos com a iguals, amb afecte. La parella s'hi trobava molí a gust i amb ells se sentien mes acompanyats.
Van passar els anys i veient el que feien tots els vells de la vall, que no saben que la vellesa és un estat mental, van comprar un pis a la Seu, la capital de la comarca més propera
Al poble arribaren alguns estrangers, que buscaven la vida natural o allò natural que té la vida. Treballant en coses senzilles, fent de pastor, de paleta, de fuster... També van tornar alguns d'aquells hippies que ja havien marxat, i altra gent que anaren refent les cases i la vida del poble.
La Generosa va morir. En Marsal, que s'havia fet vell, havia pensat d'anar a viure a la Seu; però la mort de la seva dona el va fer rumiar. Què li esperava a la Seu? Hauria d'abandonar la casa, la feina de pagès, els seus animals, deixar de sentir l'olor de l'herba acabada de segar, i abandonar les muntanyes, la tomba de la seva esposa... Aquell era el seu poble, el seu lloc en el món. No, no podia marxar i deixar-ho tot.
Han passat els anys i ara és immensament ric. Les nits d'hivern el vell Marsal explica contes a la vora del foc als infants del poble. També té molts amics que van a xerrar amb ell, al prat, mentre dalla l'herba; i quan està sol canta melodies que s'inventa, amb lletres senzilles.
Altres indrets de Farrera: