Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest pont va ser construït l'any 1906 perquè la fàbrica de sucre, recentment establerta entre Térmens i Menàrguens, necessitava comunicació amb l'altre costat del riu. Es bastiren bones columnes emparellades sobre uns sòlids fonaments, amb el paviment i les voreres de fusta sobre una carcassa de ferro. Hi havia de passar el tren, també anomenat "el carrilet". Però aquest pont va ser destruït durant la Guerra Civil (1936-1939), quan la part de Térmens era republicana i la de Menàrguens franquista. Després de la contesa es construí l'actual amb el seu singular arc superior. Un fragment de La vida d'en Joan Ventura. El pare, de Joan Baptista Xuriguera reconstrueix com devia ser aquell pont abans de 1936.
Una ampla carretera partia del poble fins al riu. Dos quilòmetres de via havien de centralitzar tot el moviment. A la dreta, es treballava en uns profunds fonaments que havien de servir de base per a la Fàbrica immensa. Per tot el llarg de la carretera s'aixecava ja una tàpia, de tres metres d'altura, la qual limitava tot el clos. En un petit promontori s'hi instal·là la Casa d'Aigües. Uns motors potents feien pujar l'aigua del riu i omplien un gran estany. A l'esquerra, anava prenent forma una casa senyorial, alta de quatre pisos, residència per al futur Director. Al seu costat, es construïa una caserna per a la guàrdia civil. Després, venia l'estació del ferrocarril i la via s'allargava, com una passa d'Atil·la, per entremig d'arbres fruiters i de plantacions hortolanes, fins arribar a l'altura del riu. Allí, s'aixecava un terraplè, que havia d'ésser més tard el primer pilar d'un pont de ferro. La via i la carretera, que caminaven separades una bona estona, convergien allí a l'entrada mateixa del pont. Un equip de tècnics construïa ja altres cinc pilans enmig de les aigües blaves del riu Segre. En endavant, la cabellera líquida i frondosa de les neus pirinenques, es pentinaria mandrosa en aquelles pues de ferro. El pont, donaria pas al tren i a un carro a la vegada. Dues voreres serien el passatge per a les persones, i anirien tancades per dues baranes de barrots de ferro. A l'altre costat del pont, al peu del poble de Térmens, s'aixecava una caseta per al guarda-via i el tren seguiria endavant, enfonsant-se en el tossal de pedra i reapareixent, més enllà, enmig de la plana frondosa de l'Urgell, travessant pobles somrients i verds, fins arribar a la seva fita, a Mollerussa. A la sortida de Térmens, un ramal del ferrocarril trencava cap al Nord, cap a Vallfogona i Balaguer, la ciutat dels Comtes d'Urgell.
Altres indrets de Térmens: