Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La tomba de Joan Barceló és en un panteó que es troba al final de la doble renglera de xiprers que centren el cementiri. El primer poema del qual proposem la lectura està inscrit amb lletres blaves en un llibre de ceràmica dins el panteó. El segon és com una proclama del poeta davant el sentit tràgic de la vida. Finalment, podem llegir l'elegia que li dedicà Jordi Pàmias (Guissona, 1938) arran del seu traspàs.
El cel penja d'un fil
El fil no es desfarà
lirà lirà
si tu saps somniar.
Dansa final
Vull resumir què és ser feliç:
menjar, dormir, assaborir el paisatge
i jeure amb dona d'or en llit ben llis,
passar pel món sense pagar peatge.
Jo ja en tinc prou: m'ho dic quan parlo amb mi,
davant l'espill de plata renegrida,
el ventre ple, als dits el vi més fi,
imaginant mullers de molta mida.
***
(Però no és cert. Llegiu, si no, aquest vers.
L'he fet potser perquè el necessitava,
com l'aigua el mar, com l'òliba la nit.
Per ser feliç cal, doncs, ser ben pervers,
foragitar del rostre moc i bava,
no reflectir en paper el propi neguit.)
Joan Barceló
Digues, amic: la mort et va tocar?
Quatre gotes de sang
maculaven, a penes, les rajoles.
Els teus ulls, d'un gris pàl·lid,
la barba clara, de sedosos rínxols,
els agudíssims mots —enjogassat
inici de rialla— ens embruixaren.
Eres sol, a la cuina,
un dia, groc i xardorós, d'estiu,
davant la tassa d'herbes aromàtiques.
A la ciutat, la lluna, aquella nit,
es despullà dels flocs de la boirina baixa,
i brillà, al cel, amb una força nova.
Adolescent alt, bru, àngel de la paraula!
Poeta de la mort i dels follets!
Compromès en d'ardida llibertat de la joia
i en la flama rebel; enamorat
de la vida i del somni... Oh joc pur
de fantasia i de tendresa humanes!
Els déus se't van endur
injustament, amic.
Altres indrets de Menàrguens: