Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Davant de l'escala que porta a l'eixida on passava moltes estones Joan Barceló podem llegir dos sonets seus, un sobre el fons insondable de les persones i l'altre sobre l'oportunitat de la mort.
Tot deu tenir un símbol amagat:
l'aigua del pou, la lluna que s'hi apaga,
que faci vent i udoli el somni alat,
aquests estels, aquesta nit obaga...
Però no el sé, el fons de les figures
que a sota el fang algú ha inscrit amb signes
d'un alfabet remot: imatges pures
si sou vidents —pels orbs, lletres malignes.
Quan entri al pou tot el que sé ho sabré
a l'inrevés. L'enteniment s'empassa
codis de cec: damunt de l'aigua plou.
(No sap ningú com destriar el clixé
del psalm ocult, però ens hi afanyem amb traça
car som un pou a dins d'un altre pou.)
Invocació
(Per lo senyal...) Un pacte he de signar
amb l'esperit, tal volta hermafrodita,
d'aquest sonet mig vers i mig humà:
de verges d'or a l'estupre m'invita.
Cal arrencar-se els ulls, perquè parir
no vol pas dir conèixer els propis fills
sinó engendrar fantasmes de l'ahir,
reencarnar l'allau de vells perills
i tants consells que el foc tampoc no encén:
«cap fill del món no hauria de morir
si no ha pogut, almenys, dir-nos adéu».
Direm tots dos, el vers i jo, amén,
i així l'encant d'un sexe sense fi
no engendrarà voltors de foc i neu.
Altres indrets de Menàrguens: