Ella parla de nits, borrosa encara...
Autor:
Joan Barceló i Cullerés
Obra:
Esbrinem les flors de la terra
(Poesia completa)
, 1998
Ella parla de nits, borrosa encara,
a la cambra del meu silenci
Llençols de rou teixien les aloses
quan tots dos, aus amb flanc encès de zel,
trenàvem jocs al llit —parpelles closes
i ocells de foc: els llavis xops de mel.
Que em vestiràs ara el record de roses?
Potser no saps que et tinc als pits la unglada:
no es pot llevar record de belles noses
a un tros de cos esdevingut albada.
Fora el malson, jardineret d'argent,
que el teu alè el tinc pintat als ulls
—i els ulls, no ho saps?, se'm tornen sol ixent
perquè em vas fer llençols de lluna plena
i em vas rentar amb rou tots els meus rulls
—i els rulls, no ho saps?, són fills de la serena.