Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Joan Duch i Arqués (Juneda, 1899-1929), de família menestral d'ofici de pastissers, va néixer a la casa del carrer Major, 7, on encara avui hi ha el comerç. Va ser el segon de sis germans i va morir als trenta anys d'una tisi, després d'una estada a Andorra per canviar d'aires. La seva poesia està molt lligada al paisatge de les Garrigues, amb un marcat to carnerià i noucentista, especialment la dels darrers anys. Podem llegir "Moments de carrer" sota les voltes o bé davant de la làpida de majòlica que el reprodueix en el xamfrà amb el carrer del Forn. També davant de l'ajuntament podem llegir uns fragments descriptius de Francesc Pascual Greoles i de Vidal Vidal, dedicats al nucli antic de la població.
És un dels pobles més grans de les Garrigues, que té més d'urgellenc que d'altra cosa. Suposo que hi deu haver les raons pertinents per les quals pertany a aquesta demarcació.
El carrer de la Font és el més important i la plaça de Catalunya la faran parc magnífic el dia que hi plantin més arbres i flors, tot i la utilitat que ara té.
Si vols fer la part vella, que és la més important, també és millor que deixis el cotxe ja que, plana com sembla, et pot proporcionar sorpreses que d'entrada no hi comptes. Per exemple, el desnivell considerable dels carrers del costat de la plaça de l'Església: el Calvari porta creu i Carnisseries fa mandra de pujar.
Vull remarcar que a dalt del turó —ja dic que des de fora no el perceps— hi guarden l'original Pou de Gel, que és un giny natural admirable que val una visita tafanera i científica.
L'interior del poble, començant pel bonic carrer Major, porticat, plaça de l'Església, etc., etc., conserva l'estructura llegada pels anys. S'han refet les cases com a tot arreu —el mateix edifici de Casa de la Vila al bell mig del carrer Major—, s'han modernitzat, si bé en queda el posat que el pas del temps li ha deixat. També les velles pedres de la fortalesa que trobes aquí i allà tenen un mirar reconvertit. Evidentment, tot massa nou per plantar-hi canyes.
El carrer Major, que va des de la Creu fins a la placeta de l'Església, és una via estreta, enxubada, però d'una bella rusticitat. Possiblement el punt de més mèrit de Juneda, el més pintoresc. Representa, en paraules de J. M. Albaigés, "un exemple perfecte d'equilibri d'estils, d'harmonia funcional arquitectònica". En un principi, era només el primer tram del camí de la Font, que comunicava la vila closa amb la font pública de la Canonada, vora la riera de la Femosa.
Especialment en la part més baixa del carrer, aquest és flanquejat per uns magnífics porxos de pedra, gòtics. Caminar sota la seva ombra un pèl mústia produeix subtils esgarrifances en el visitant.
Hi ha casalots d'una certa categoria, en aquest carrer ombrívol. Com la rectoria, amb data de 1745, o cal Ceprià, sumptuós i de línies neoclàssiques, d'una freda elegància. O la mateixa Casa de la Vila, fruit de la restauració i recreació d'un casal antic: vidre negre darrere unes arcades de pedra d'estils diversos. L'arc lateral de la planta baixa, apuntalat amb un pilar una mica tosc, "resulta d'una gràcia ingènua única" (segons Albaigés). Fins a les acaballes del segle passat, aquest casal allotjava en els seus baixos la carnisseria comunal i en la planta noble les dependències municipals. Per sobre els esplèndids finestrals d'aquest primer pis, una barbacana corona l'edifici, una de les cases consistorials més monumentals d'aquestes rodalies, a desgrat del pastitx i la confusió de gustos arquitectònics.
Moments de carrer
Tremola la bacina abonyegada
penjada a la botiga del barber;
el sol li cau de flanc, i una esquitxada
de llum de sol entra a la rebotiga
per un forat que té.
Surt el flequer (que deslliga, deslliga
un raig de sol que li munta pel braç...),
cerca l'escalf de la tertúlia amiga
d'una donzella que de l'horta ve,
cofada amb un cabàs.
Ratlla el carrer un xiscle d'oreneta
i surt l'apotecari: —Què ha passat?
Sobta el posat de la dona distreta
que mitja fa, de ratlles virolades,
al porxo del costat.
Passa un vailet presoner de l'estrofa
d'un cant ardit, deslligat de control;
l'aborda un ca i apar que l'apostrofa
i cau el cant de l'ensurt dins la xarxa
corferit en el vol.
Un gambairot empallega la glòria
del carrer assolellat
i a poc a poc borra el full de la història
amb un xic de penombra
color pàl·lid trencat.
Altres indrets de Juneda: