Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La Granadella va ser repoblada per l'acció de Pere Moliner pels volts de 1190. Els Moliners esdevingueren barons de la Granyadella a partir de 1313. De l'antic castell, que coronava la vila, només en resten alguns murs i sitges, i prop seu hi ha les restes del que fou la vila closa (muralles i altres fragment d'edificacions coetànies al castell, fonaments de torratxes, part del camí de ronda, porta d'accésromànic...). En un dels carrerons que hi menen, el de Dalt o la placeta del carrer de la Costa podem llegir un fragment de La victòria de la creu, de Miquel Maria Gibert que narra l'ascensal castell de la Granyadella per a hostatjar-s'hi de donya Maria Teresa de Bragança, la segona muller del pretendent carlista, Carles V per als seus fidels.
Mentrestant, donya Maria Teresa travessava el Pla muntant altre cop el cavall estelat i pujava pel carrer de Dalt, cap al castell, envoltada per l'estol immens dels vassalls fidels. Darrere la comitiva i la gernació que l'acompanyava anava quedant un rastre de cansament orgullós i de repòs ben guanyat. Però també semblava que els llums que fumejaven, apagats, les finestres que es buidaven a poc a poc, les converses que s'anaven acabant sense pressa, semblava, dic, que volien gaudir una mica més d'aquella pau beneïda.
Llavors el seguici reial ja enfilava la pujada que estirava el carrer de Dalt fins a la plaça de la Baronia, davant mateix del castell. Generacions de barons de la vila havien anat omplint de cossos d'edifici un recinte que, de tan sever, feia emmudir qui el mirava per primer cop. El conjunt era massís com un torm, amb nius d'oreneta i corredisses de dragolins. A les tardes d'estiu, en una figuera que vessava, incontenible i febrosa, sobre el tancat del gran pati del darrere, hi cantava el rossinyol. Estances i cambres no eren del tot inhòspites i n'hi havia alguna de molt ben parada. No hi sobraven els mobles —de fusta bona, ben conservada, de vegades amb ornamentacions de bronze daurat o platejat i una marqueteria floral elegant—, però tampoc no n'hi faltava cap de necessari. I els llits eren tous, i la roba neta, ben conservada i amb brodats de mèrit.
Prou que se n'havia ocupat donya Roser, la senyora baronessa, que tot estigués a punt per rebre la sobirana a casa seva, que fins aleshores mai no havia vetllat el son d'una reina. I tot va anar llis, com en la més elegant de les contradanses, quan don Constantí va fer la presentació a donya Maria Teresa de la senyora baronessa, que s'esperava al portal amb don Ròmul i el servei; tot va anar llis, dic, com un auguri que aquella nit havia de ser molt venturosa al castell dels barons de la Granadella. Tothom hauria dit que don Constantí posava els cinc sentits a servir la reina com ho ha de fer un senyor. Però realment, no n'eren la causa la lleialtat a la sobirana i la dignitat pròpia, tot i que l'efecte era el mateix. El senyor baró no havia deixat de figurar-se que els ulls negres d'aquella altra dona el miraven. I només a ell. I per això, per fer-se mirar més, ell, que mai no havia estat un presumit i que mai més no ho tornaria a ser, homenatjava la reina com el més fidel dels súbdits i el més delicat dels senyors.
Altres indrets de La Granadella: