Entrada principal de la Catedral

Autor: Isidre Domenjó i Boix
Obra: La Seu d’Urgell, imatges i reflexions , 1993

Refugi de l'ànima i fortalesa d'esperits cautelosos, la catedral d'Urgell evoca, amb la seva presència de segles, els fonaments medievals de la ciutat nascuda a la vora. La imponent estructura romànica, sòlida i simètrica, li confereix l'orgull de ser cap de diòcesi peròtambé l'austeritat pròpia de la vida a muntanya, fenòmens no pas con-tradictoris sinó ben complementaris. Ramon Lambard, vingut d'Itàlia i coneixedor de l'art arquitectònic a l'avantguarda d'aleshores, li donà l'estil que l'ha fet única. El bisbe Ot, iniciador de l'empresa, i els successors que la continuaren fins a Arnau de Preixens, que li donà l'última empenta, van vincular l'edifici per sempre més al culte catòlic.Set-cents anys després, la catedral d'Urgell continua essent, amb ben poques diferències, la mateixa que han vist desenes de generacions abans que les que ara la contemplem. Ha canviat, això sí, l'entorn, tot allò que haurà estat si fa no fa efímer: els homes i les coses que no han resistit el pas del temps tant com n'ha estat capaç aquesta obra insigne.

Autor: Josep Pla i Casadevall
Obra: Tres guies (Obra completa 30) , 1976

El que imprimeix valor a la petita capital de l'Urgellet és la catedral, peça del romànic d'un caràcter excepcional, sobretot des que fou netejada dels guixos neoclàssics d'estil jesuític que encobrien les parets. Santa Maria de la Seu d'Urgell és una església romànica detres naus, fosca i profunda, amb sostres de volta de canó, amb un creuer molt allargat en què s'obren cinc absis practicats, tret del central, de forma cilíndrica, en el mur de la planta baixa, que té tres metres i mig de gruix. Al centre del creuer s'aixeca el cimbori, cobert per una cúpula de forma molt irregular. Flanquegen la façana principal dues torres de planta rectangular, que ala part superior esdevenen octogonals. En el vèrtex del pinyó s'aixeca elcampanar, de planta quadrada, amb dos pisos de columnes i arcs i en elqual hi ha instal·lat el rellotge de la ciutat. La façana posterior o delsabsis també és flanquejada per dues torres de dimensions extraordinà-ries. El conjunt és d'un efecte inoblidable, que, sumat a la impressió queprodueixen el claustre i els grans edificis contigus —el Palau Episcopal,la Canonja i l'Hospital dels Pobres—, forma un gran nucli monumental.El caràcter del conjunt irradia a la urbanització adjacent, formant alguns carrers que —com el conegut vulgarment pel dels Canonges—són una barreja d'urbanisme de muntanya, amb els pòrtics i els ràfecs pronunciats i un fons de temperatura eclesiàstica, de rusticitat i de teo-logia que no té rival. La Seu d'Urgell és una de les poblacions que nos'esborren de la memòria així com així.