Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El nom d'Organyà –com succeeix amb els escrip-tors dels quals proposem algunes lectures– ha quedat lligat a les Homilies, sis sermons, amb comentaris, de diversos evange-lis i epístoles, descobertes per Joaquim Miret i Sans el setembre de 1904 men-tre examinava els pergamins de l'arxiu de l'extingida col·legiata de Santa Maria. Les Homilies, escrites durant el segle XI, probablement entre el 1080 i el 1095, mostren un català no aprovençalat escrit amb una lletra pròpia de la transició al gòtic. A l'interior del nou edifici construït per albergar una exposició permanent sobre les Homilies, els originals de les quals es troben a la Biblioteca Nacional de Catalunya, podem llegir un text de Josep Pla que ens parla de l'Organyà que va descobrir quan feia els viatges per Catalunya i un breu poema de Josep Espunyes.
Organyà és una vellíssima i important població d'un caràcter enorme. La seva església parroquial, de tres naus, amb àbsida central i una façana marcada pels segles, conserva a l'exterior la seva primitiva estructura; no podem dir el mateix de l'interior. Per l'aparell dels seus murs delata el període més opulent de l'art romànic primitiu, i, si fos possible de veure Santa Maria d'Organyà en la seva integritat, seria l'exemplar de més interès arqueològic de la comarca. Organyà té, a més, la veneració general per haver-s'hi conservat a la sagristia la joia literària de les Homilies, considerada durant molts anys el text més antic en català. És un manuscrit mutilat consistent en vuit fulls de pergamins de petit format. El document, descobert el setembre de 1904 per l'investigador Joaquim Miret i Sans, ha fet que Organyà tingui en el món de l'erudició un renom universal. Després d'Organyà, per Coll de Nargó, seguint sempre el riu, arribarem al grau de la Garanta, enorme, estèril, imposant massís rocós dins el qual el Segre queda engorjat tot al llarg de sis quilòmetres.
Entre Coll de Nargó—cal no oblidar el fet que, malgrat el seu nom, és un poble — i Organyà hi ha o hi havia un pont antic, d'un sol arc, sobre el Segre. En aquest Pont de l'Espia, fou llançat daltabaix el cadàver del cèlebre comte d'Espanya, de tan trista memòria en la història del reaccionarisme del país.
Després d'haver recorregut aquesta regió de punta a punta se'ns apareix com un país que té l'economia muntada sobre els cursos d'aigua que la travessen. Una artèria central: el Segre, i a cada costat els seus afluents.
Vila d'Organyà,
en marc d'aigua i clos galà...
Renom, de vells dies,
t'han donat lo bestiar,
lo plec de les Homilies.
Altres indrets de Organyà: