Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El carrer del Roser, en el tram de fora la vila vella, transcorre paral·lel a la Noguera Ribagorçana i la domina des de l'alçada. És un bon lloc per llegir "Cançó del raier" de Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 – Vallvidrera, 1902), tot i que el poema va ser escrit pensant en la Noguera Pallaresa, que el poeta coneixia molt millor. D'uns anys ençà, s'ha recuperat el descens en rais per aquest tram del riu, aigües avall de Pont de Suert, la qual cosa justifica la tria del lloc. Quan el carrer s'endinsa en la vila vella trobarem en una de les parets una majòlica amb la reproducció d'un poema d'Evarist Ribera (Pont de Suert, 1908-1998).
El carrer del Roser
Quan enfilo aquest carrer
recordo molt respectuós
qui del poble fou honor:
cavaller benefactor
senyor en Blai Amorós.
Aquesta casa senyorial
des de l'època llunyana
allotja la capella de Santa Anna
de gran estima i fervor local.
Cançó del raier
So fill del Noguera,
dins un rai nasquí;
ma esposa és raiera,
raier vull morir.
Lo bon temps del fadrinatge
lo passí fent de cuer,
mes com tinc seny i coratge
prompte em feren davanter.
D'eix cavall de la riera
prenc la brida barroera,
i als torrents i a la ribera
vaig dient: pas al raier!
Des del marge el rai cordejo
si li costa de passar,
pels congostos barranquejo
com serpent pel pedregar.
Quan per una ensopegada,
s'esdevé una embarrassada,
dono al rai una girada
que el fustam torna a aviar.
De cinc trams los raigs avio
de la Pobla a Balaguer,
los empenc i los arrio
com sa rua el traginer.
Tot sovint lo rai s'apunta;
¡quin treball si es desconjunta,
trabucant a aquell que el munta
com cavall al cavaller!
Un matí la gent d'Esterri
m'alça el coure tot cridant,
que m'enduia cap a Gerri
lo feixuc Mall de Roland.
Jo, veient que al meu darrera
la vall tota s'esparvera,
part damunt de la ribera
lo llencí del rai estant.
De les bigues que he enraiades
se'n farien galions,
galions per les armades
de deu regnes i nacions;
pins i faigs duc cada dia,
d'avetars no en deixaria,
fins i tot enraiaria
les muntanyes a crostons.
Tot baixant rais a la plana,
cinquanta anys hi he baixat,
que és un rai la vida humana,
ne té deu cada tramat;
i davalla fugitiva
rodolant de riba en riba
fins que al mar sens vora arriba
de la fonda eternitat.
Altres indrets de Pont de Suert: