Monument al Timbaler del Bruc

Autor: Manuel Ribot i Serra
Obra: El timbaler del Bruc (fragment) (dins Gemma Estrada i Planell, El Bruc: el medi, la història, l'art) , 1991

El timbaler del Bruc (fragment)

De sobte en mig de la lluita
vibra una remor estrident
que omple d'horror als francesos
i als catalans enardeix.
Un toc de mata-degolla
cent timbals redoblen prest,
com si vingués gros exèrcit
a socórrer nostra gent.

Fugint a brida batuda
va en retirada el francès;
entre ses files nombroses
la por hi sembra el desconcert.
Cingleres avall rodolen
perseguits pels sometents
que esllavissen roques fermes
des dels cims al damunt d'ells.

Dels timbals els cent redobles
ressonen arreu, arreu,
esporuguint als francesos,
enardint nostres valents.
La victòria ha estat completa;
de francès ja ni un se'n veu,
un núvol de polseguera
allà al lluny els encobreix.

Els timbals encar redoblen
i tots cerquen amb deler
a l'exèrcit que s'atansa
amb tan bèl·lic ardiment.
Entremig de les boixeres
Sols hi oviren el vailet
que baqueteja amb fermesa
el timbal sampedorenc.

-Valga'ns la Verge i Sant Jordi!
ell sol el miracle ha fet;
les afraus montserratines
d'un redoble n'han fet cent.
Santa Verge Moreneta,
el miracle a Vós se us deu;
vostra ha sigut la victòria;
glòria a vostre Nom excels!-

Escoltant els precs de joia
el vailet sampedorenc,
davalla de les cingleres
fent son redoble darrer.
Amb el somrís en els llavis
s'acosta als del sometent,
i, mostrant-los les baquetes,
diu: -No som trobat res més!-

Autor: Jacint Verdaguer i Santaló
Obra: Pàtria (dins Totes les obres III, Poesia, 1) , 2002

Catalunya a l'any vuit

Dalt al bell cim del Pirineu un dia
son vol parava l'àliga francesa,
i girant a l'entorn la ullada encesa
vegé el lleó d'Espanya que dormia:

-Ara és hora, cridà, l'Espanya és mia!-
i afalconant-la amb pèrfida escomesa,
de sa corona i d'ella i tot féu presa
que de ferro amb ses urpes estrenyia.

Lo ferreny català, que estava alerta,
sa mare pàtria al contemplar cativa
exclamà, al coll posant-se lo trabuc:

-Mentre el lleó d'Espanya se desperta,
jo alçant-ne el sometent, àliga altiva,
vaig a esperar-te en los turons del Bruc.

Autor: Jaume Boloix i Canela
Obra: Poesies II [Boloix i Canela] , 1927

Als héroes del Bruc

Himne

Al cap la barretina,
al pit la fe divina,
al braç lo vell trabuc,
saludem a la raça gegantina,
als vencedors del Bruc.

Defensors de nostra terra,
si del Bruc en les afraus
al francès moguereu guerra
per no ser uns vils esclaus,
serà eterna la memòria
d'una gesta que es de gloria;
descanseu en pau, la Historia
vos admira com a braus.

Vostre crit d'independència
que pel Montserrat retruny,
quan s'imposa la insolència
nos recorda el sis de Juny.
Bons hereus de dignes avis,
aquell crit en jorn d'agravis
obrirà los nostres llavis
i clourà lo nostre puny.

Viu encara la nissaga,
la dels Francs i Garrions,
lo foc patri no s'apaga,
no li manquen nous tions.
Sura encar la barretina
que a l'any vuit fou heroïna,
la Bandera igualadina
vola encara pels turons.

Al fossar que us atresora
reposeu eternament,
que per dar lo via-fora,
Catalunya tindrà gent.
No temeu en les fossanes
per les glories catalanes,
mentres puguen les campanes
repicar a sometent.

Al cap la barretina,
al pit la fe divina,
al braç lo vell trabuc,
saludem a la raça gegantina,
als vencedors del Bruc.

Autor: Felip Graugés i Camprodon
Obra: Obra poètica completa [Felip Graugés] , 1989

Els herois del Bruc

El cap cobert amb roja barretina,
el rostre bru de pols i de suor,
el puny armat amb tosca carrabina
i escometent amb aires de lleó,

vau aturar, proesa gegantina!,
l'esforç suprem que feia l'invasor
per conquerir la serra en què domina
el Montserrat, soberg en l'horitzó.

Pels vells camins, el bosc i la cinglera,
eixamenats al volt d'una bandera
que d'un sant Crist era dosser i xopluc,

vàreu deixar bells rastres d'una gesta:
encara avui perpetuada resta
al monument del Timbaler del Bruc.

Autor: Miquel Victorià Amer i Omar
Obra: Dins La Veu de Montserrat , 1885

Als martres del Bruc

Martres del Bruc, deixau la vostra estada
On feis ja temps la funeral dormida,
Que avui la pàtria catalana us crida
Per coronar-vos en la vostra diada.

Aixecau-vos adés los d'Igualada,
De Manresa y Piera, gent ardida
Que aquí vàreu donar la vostra vida
Per lo llorer de la immortal jornada.

Per la justícia del bon Deu lluitareu,
La llibertat de nostra terra i l'honra...
I la glòria dels forts així alcançàreu.

Una altra llibertat vui ens deshonra
Sens fe, sens caritat, sens esperança...
Martres del Bruc, feim recular-la a França!