Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'església de l'Assumpció del Pont de Suert, coneguda popularment com l'Església Nova, es va construir amb l'objectiu d'ampliar el servei religiós del municipi a causa del creixement demogràfic que va significar l'arribada de l'empresa hidroelèctrica ENHER al municipi. El projecte arquitectònic va ser desenvolupat per Eduardo Torroja Miret i José Rodríguez Mijares, i les pintures interiors, així com la imatge de la Mare de Déu que hi ha a l'altar major, són obra de Maria Röesset. Aquesta església, consagrada el 7 de setembre de 1955, es caracteritza pel fet que només es van fer servir dos materials en la seva construcció: maons i granit. Davant la porta principal, el relleu de la qual és obra de Francisco Higueras, llegirem un text de Joan Obiols (1952), en què l'autor fa una sèrie d'observacions històriques i, també, lingüístiques, sobre el Pont de Suert.
M'acomiado del Joan Casimiro a la porta del supermercat de casa seva. L'estudiós pontarrí m'ha acompanyat al collador de Suert —del basc zubi, que vol dir pont—, una petita elevació sobre la carretera de Sopeira i Areny, a prop del Pont de Suert actual. Al vessant sud del collador, s'estenia el poblat de Suert al segle xi, deia el Joan, i «allà baix, al peu, rajava la font de Suert, i aquí, se suposa que hi havia la capella de Suert, se suposa perquè no l'hem trobat documentada». En canvi, el castell, del qual es tenen referències escrites des del s. x, era, probablement, al cap del turó, al Tossal, ocupat ara per una torre elèctrica—el nou castell del Tossal—, escardalenca, clavada a l'espai.
El Pont de Suert, l'origen del qual l'hem d'anar a buscar al segle xiii, bull de gent. La via principal de la capital ribagorçana —la carretera, oficialment avinguda Victoriano Muñoz, un enginyer de camins, canals i ports que va crear l'Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana (ENHER) l'any 1946 i que, segons llegia en un apunt de premsa, va perfilar l'eix pirinenc i el túnel per salvar els ports de Perves i Viu, amb un cost de tres milions de pessetes—, i els carrers interiors escolten la barreja de la fonètica rica i pròpia del subdialecte ribagorçà; la de la llengua castellana, l'ús de la qual va incrementar-se amb la immigració dels anys quaranta i cinquanta, els anys de la construcció de les centrals hidroelèctriques, i la del català central dels turistes de Barcelona, que han parat a fer un cafè o a conèixer el Pont, abans d'anar a l'Aran o a la vall de Boí.
Altres indrets de Pont de Suert: