Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Començada l'any 1285, es tracta d'una de les primeres esglésies gòtiques edificades a Catalunya. Va ser consagrada l'any 1484, i part dels seus murs s'alcen damunt d'una edificació romànica prèvia. A l'interior, hi ha una sola nau amb capelles laterals i absis poligonal de set panys. La portada principal, d'estil neogòtic i construïda l'any 1903, és obra dels arquitectes August Font i Carreres i Santiago Güell i Grau. Cal destacar el campanar de la basílica, una torre octogonal l'alçada de la qual és de 51,75 metres. Mitjançant una escala de cargol de 116 esglaons es pot accedir a les cinc estances de l'edifici, en una de les quals hi ha les campanes religioses anomenades la Josepha, la Michaela, l'Assumpta i la Montserrat. En conseqüència, aquest és un bon lloc per llegir extos signats pel Baró de Maldà i per Josep de Maria de Sagarra. El primer ofereix una visió de conjunt en què explica com era l'espai a finals del XVIII, aportant tota mena de dades agrícoles, arquitectòniques i urbanístiques. El segon, en canvi, és una impressió personal de l'ambient que, encara avui, es pot respirar als encontorns de la plaça de Sant Jaume.
Vilafranca, vila de 3.036 persones, està situada en una hermosa planura, amb clima saludable. Té una iglésia parroquial, tres convents de frares, un de monges i un quartel. El terreno és pla, fèrtil i abundant de grans i vi, del qual se fabrica molt aiguardent per Amèrica i altres parts, fent-s'hi grossa collita de figues. És vila recomandable per los molts càntirs que s'hi fabriquen, sombreros i moltes teles de cànam i lli.
La parròquia, en el centro de la vila, és d'una proporcionada nau, dedicada dita iglésia a la Verge Santíssima Assumpta, i molt capaç. En lo mig de la iglésia és lo cor, amb número d'alguns 40 beneficiats o més, que inclou amb lo vicari perpètuo. Venera-se de sos patricis lo cos del gloriós sant Fèlix presbítero, màrtir, patró d'aquella vila, el que queda col·locat dins d'una urna o sepulcre en son altar, sota del major, amb sa escalinata per baixar-se a dita capella, i voltant capelles, a no equivocar-me, per los costats i detràs de l'altar major. Lo altre patró de Vilafranca és sant Jucundo, que se fa lluïda festa en la mencionada parròquia en lo dia 9 de febrer. Les capelles són iguals i circueixen tota la iglésia, blanca en tot lo de dintre, i nou des d'alguns 32 anys lo frontispici fins a mitja iglésia, per haver caigut tot aquell tros; i jo, la primera vegada que passí per Vilafranca anant a Tarragona amb mos pares (que gosen de glòria) i tenia 7 anys d'edat, viu sols a mitja iglésia en peu i la restant a terra. La fatxada és ben construïda i sota del gran òvalo amb sa vidriera de vidres cristal·lins, i pintada de vàrios colors, una imatge de Nostra Senyora. Corra una balustrada sobre del portal major, quedant davant de la parròquia una plaça capaç, la que a més d'algunes cases inclou les dos capelles del Socors i de la Congregació dels Dolors de Maria, pegada una capella amb l'altra. Dos altres portals hi ha col·laterals en la parròquia. Té un orgue prou gran, a lo menos sa caixa, però és medià de veus i no d'allò més sonores.
Lo campanar és d'hechura ochavada i de prou elevació i amplària. Sobre d'est n'hi ha altre més petit amb la mateixa configuració, amb sos finestralets, i dintre queden col·locades les campanes del rellotge i la d'hores, que és molt grossa i fina, semblant a la del rellotge de la catedral de Girona, la que també toca les oracions. Acaba est campanaret amb cucurulla, com lo de Santa Caterina de Barcelona, i té al capdamunt un àngel de bronze que senyala los vents i empunya en la mà una banderola. Les demés campanes queden en los finestrals més baixos, sent les 3 majors ben consonants, principalment lo Sant Major i la Maria Salva. [...]
Al costat de la parròquia hi ha un carrer frente del campanar a on se compra i ven la verdura i fruita, a l'últim se estretxa molt al desembocadero a la plaça major.
Aquesta Vilafranca gloriosa, teològica i reaccionària representa un dels solatges més alcohòlics de la nostra cultura i de la nostra tradició. Respirant tal clima, jo em sento tranquil del tot, i m'hi trobo com el peix a l'aigua. Per això m'agrada tant passar per aquests carrerons impossibles que cenyeixen les costelles de la catedral de Vilafranca. Aquests carrerons semblen fets amb la mala intenció de premsar el fetge de la majoria dels mortals; a mi, no sols no em premsen el fetge, sinó que m'omplen d'un aire dens, de cementiri en ebullició i de celler en calma. Aquest aire és més sa i més fort que aquell que es va a caçar dalt de les grans muntanyes pelades.
Altres indrets de Vilafranca del Penedès: