Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La Font Baixa, que dóna la benvinguda així que arribem a la població, va ser construïda en la seva forma actual en l'any 1852. Està formada per disset canelles que corresponen a cada una de les lletres del nom de la vila, Espluga de Francolí. La barana de ferro forjat que circumda la font és obra dels mestres artesans de cal Biel de l'Espluga. A banda de llegir-hi el poema de Josep Farré i Gual que és reproduït en una placa a la banda dreta de la font, podem també servir-nos d'un text de Josep Vallverdú (Lleida, 1923), de fa anys instal·lat a la vila, que ens n'ajudarà a descobrir els encants, especialment la Font Major i la Cova, situats a poca distància d'aquest lloc literari.
I tot just instal·lats vaig començar la veritable descoberta i exploració del nostre nou lloc de vida. La vila ha heretat del passat dues parts corresponents a la seva estructura tradicional: tan tradicional que s'anomenaven tòpicament l'Espluga Sobirana i l'Espluga Jussana, en raó no solament de l'altitud sinó dels senyorius que en tenien el regiment. L'Espluga Jussana s'ha estès i neourbanitzat mentre que la Sobirana ha restat ocupant els carrers i carrerons antics del turó entorn del castell, del qual avui es veuen alguns panys de muralla, mentre que un carrer modern n'ocupa més o menys l'espai del pati d'armes. De fet avui disposem d'una única Espluga. De l'edat mitjana ha arribat fins a nosaltres la magnífica, austera església romànica, possiblement influïda per la tradició edificadora dels templers, dels segles XIII i XIV, i l'hospital, edifici del mateix temps i avui dia destinat a usos culturals, per exemple allotja la Biblioteca i disposa d'una sala d'usos múltiples: cursets, conferències, exposicions. Un nou temple, d'interior barroc classicitzant, de gran capacitat, elegant per dins i d'exterior francament anodí, va edificar-se a finals del segle XIX, davant per davant de l'antiga romànica, de manera que la plaça de l'església hauria de batejar-se adretament com plaça dels Dos Temples. La plaça és l'únic espai on resten edificis antics. L'Espluga va superar els límits del sud i llevant a l'edat moderna, arribant fins als segles XVIII i XIX; dins el segle XX es va produir l'eixample comentat abans, vers ponent, gràcies a l'acció del seu fill il·lustre, l'industrial i mecenes Lluís Carulla, el qual s'emprengué la tasca d'eixamplar urbanísticament tot aquell sector, que avança, com deia, en direcció a Poblet i Vimbodí, i entre els propòsits que l'animaven hi havia en primer lloc la construcció de l'al·ludit complex del Casal de l'Espluga, centre lúdic, cultural, gastronòmic i esportiu on comptava aplegar tots els veïns com a socis a manera d'una gran cooperativa. El complex ha estat molt útil, durant unes desenes d'anys, i continua potencialment vàlid, tot i que darrerament, arran de problemes econòmics, ha hagut de passar a mans de l'Ajuntament, el qual ha fet de salvavides, mentre que el restaurant i hostal han estat adquirits per una cadena hotelera. A cent cinquanta metres de l'extrem oest de la població, la construc- ció d'aquell enorme complex a meitats dels anys cinquanta del passat segle representà l'eixamplament de la vila fins al Casal, i més enllà. La vila, com si fóssim als temps antics, s'acaba ara per allí en la creu de terme de què parlàvem abans. Un altre centre de gran interès fou la darrera realització de Carulla: el Museu de la Vida Rural, bastit aprofitant la seva casa pairal i patis adjacents. Aquest Museu, cita de milers de visitants i de centenars d'escoles, després de dotze anys de la seva inauguració s'ha duplicat amb la construcció d'un nou edifici connectat amb el primer, constituint-se així en una superba mostra de les activitats del camp antic i modern, la seva realitat, el seu tipisme i la dinàmica crítica que actualment l'envolta. Els dos museus sumen en conjunt vuit plantes. Finalment, una població que porta el nom d'Espluga ha de tenir almenys una cova, perquè el nom Espluga, ja en grec i en llatí volia dir cavitat, caverna, o balma. L'Espluga en té unes quantes, però la principal, la Cova de la Font Major que, fins a mitjan segle XX, es coneixia només en part, avui, degudament excavada i netejada de les arenes i aports sòlids de l'antic riu que hi passava, s'ofereix al públic en cent metres de recorregut, una de les més grans del país, la més gran sens dubte de roca conglomerada; ha estat arranjada en forma de museu, amb figures prehistòriques reproducció ideal de les que van habitar-la, mostres dels objectes trobats durant les excavacions, i explicacions didàctiques del què i per què de tot el procés geològic i d'aprofitament humà. La Cova ha pres tot el protago- nisme des de 1990, quan s'obrí a les visites en general. Les persones ancianes de la població esmenten que del seu record, les primeres dècades del segle passat, el riu Francolí portava més cabal i era freqüent que, ajuntat al riu de Milans, que hi aboca exactament dessota de l'anomenada Font Major, l'aigua saltés per damunt de les roques espectaculars que hi ha en el seu curs. Això em duria a parlar de l'Espluga i l'aigua: poca en porta el riu, i poca podria portar-ne si pensem que naix a la vora de la població; tanmateix, dues fonts es conserven, la Major, ja esmentada a propòsit de la Cova, i la Font Baixa, que saluda els viatgers en arribar, i que, amb les seves disset canelles, diu la veu popular que declara el nom de la vila, format de disset lletres: Esplugadefrancolí.
Altres indrets de Espluga de Francolí: