Balcó de la Mediterrània

Municipi:Tarragona
Comarca:Tarragonès
Coordenades: 41.113786, 1.256384

En aquest mirador sobre el mar els tarragonins hi vénen "a tocar ferro". Rebé el nom per analogia amb la Rambla de Barcelona, ja que no és cap antiga riera: el punt més proper al mar, el Balcó de la Mediterrània, és el més alt del passeig (42 m sobre el nivell del mar), mentre que la plaça de la Imperial Tàrraco està a 24 m.

La Rambla Nova es començà a construir el 18 d'agost de 1854. Al principi es coneixia com l'"Esplanada", però més tard rebé el nom de Rambla de Sant Joan en record de l'antic tram de muralla que hi transcorria. L'enderroc de les antigues muralles i la construcció d'aquest eix van significar l'expansió futura de la ciutat entorn d'aquest via. Presideix el Balcó un monument dedicat a Roger de Lloria.

Diversos han estat els escriptors que han evocat aquest paisatge tarragoní. És, sens dubte, un dels més literaris de la ciutat. Podem llegir-hi: un fragment d'Antoni Rovira i Virgili en què anomena Tarragona "la Blava" i argumenta el perquè; un poema de Bonaventura Gassol (la Selva del Camp, 1893 – Tarragona, 1980), el qual, el desembre de 1945, de París estant i en ple exili, cantà l'enyor de la ciutat de Tarragona amb una descripció d'un paisatge que en alguns trets essencials ha canviat profundament amb el pas dels anys; poemes de Joan Antònio i Guàrdias, Ramon Muntanyola, Magí Sunyer i diversos fragments de dietari i prosa d'Artur Bladé i Desumvila, Olga Xirinacs, Ramon Gomis i Joan Maria Pujals.