Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest passeig amb vistes molt boniques cap al mar i l'amfiteatre, uneix la rotonda de sobre d'aquest monument i el capdamunt de la Rambla Nova. Podem llegir un text de Ferran de Querol i de Bofarull (Reus, 1857 – Tarragona, 1935) en què ens descriu, amb un to molt romàntic, com era aquesta zona a finals del segle xix abans no s'urbanitzés la Rambla Nova, l'esplanada, nom de la Rambla Vella, amb el "Pilat" i l'Amfiteatre, la platja del Miracle i els horitzons que s'hi abastaven, aquests sí, avui sense gaires canvis, com el cap de Salou. També hi escau la lectura d'un sonet de Magí Sunyer que s'interroga sobre el passat esplendorós de la Tàrraco romana.
S'havien arribat fins a l'extrem oriental de l'esplanada (Denominació vulgar, avui quasi en desús, de la Rambla de Sant Joan).
Feia lluna... i bastanta claror. Hi havia un cel claríssim.
Des d'allí, prop de la barana que guaita a la pedrera, lo paisatge que es veia, emmatllevant a la nit una poesia nova, un encant més, afegit als que sempre oferia..., era hermosíssim.
Clapes negroses, de verdura...; roques lluentes...; la carretera, blanquejant en línia recta, i afectant una paret dentellonada, per mor dels topets de la sombra que hi projectaven, en la part de la timba, los pedrissos de defensa...; més roques a la part d'enllà...; casetes de camp, guarnides d'arbres grans i foscos...; després, la rasa negra i perllongada del carril...; i el caseriu del presidi, junt a les grades herboses de l'Amfiteatre...; i la platja del Miracle, plena de barraques de pescadors, entorn de l'establiment de Banys, i de xarxes esteses, que s'haurien pres per moluscos enormes, estirant ses mil potes..., assaborint la frescor de l'arena...
Lo mar, rielant en sa plenúria la claror argentada de l'astre de la nit, estava com una bassa d'oli; d'un color blau que, per la mateixa tranquil·litat de les aigües, prenia un to grisenc, prop de la costa; ennegrit pel reflexo del rocam que tallava la platja, i que sortia, coronat de velles fortaleses abandonades, a rebre lo bes de les petites ones que hi anaven a morir, desfetes en llàgrimes d'escuma..., plorant aquell rebuig ferreny de les ingrates pedres.
A la dreta, al lluny, mig esboirada, la punta de Salou, amb la llumeta minsa de la seva farola...; davant, la corba del moll, semblant un serpent negre que nedés damunt de l'aigua, lluint-li en llums de gas les vèrtebres de l'espinada. De l'altra part, los quatre fanals del passeig de Santa Clara, les masses formidables de "Pilat" i de la Borderia, foradades, en rengleres, per rectànguls lluminosos de finestres...
És per l'aigua i la pols que endevinem
una música sense testimonis,
el misteri del sexe i de la mort,
que traspassa les runes de tants segles.
És amb l'aigua i la pols que hem descolgat
una vida extingida però nostra
per l'enigma salvatge de l'esfinx
que en nosaltres perviu, entretallada.
Fang pastat amb les mans, argila plena
del sentit de la font i la cisterna,
vés, explica de Tàrraco l'estirp!:
els relats de la guerra i de l'estàtua,
els camins del comerç, els jocs del circ,
aquest mite del foc i de la sang.
Altres indrets de Tarragona: