Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Durant la Guerra Civil de 1936-1939, tant la serra de Pàndols com la de Cavalls es feren famoses pels molts morts que van provocar les ofensives de l'exèrcit franquista. Just en una de les cotes més altes de la primera hi ha el mirador que es va construir pels volts del 1985, per iniciativa de la Lleva del Biberó. Cada any, pel setembre s'hi troben amb les Brigades Internacionals i l'Associació dels Aviadors de la República, i fan una ofrena floral i hi dinen acompanyats pels familiars.
Centra el mirador un gran dau de pedra que té reproduït en una de les cares un poema d'Antoni Correig Massó (Reus, 1910-2002). A banda de diverses plaques que recorden efemèrides i col·lectius de persones, hi ha tot de planímetres que ens permetran situar els principals punts geogràfics d'una panoràmica excel·lent. Tenint al davant la serra de Cavalls podem llegir dos poemes de dos poetes que van formar part de la Lleva del Biberó i que lluitaren per aquestes contrades, Francesc Bardera (Barcelona, 1920- Sant Antoni de Vilamajor, 2009) i Josep Gual i Lloberes (Badalona, 1920-2005); un de molt breu i intens de Gerard Vergés (Tortosa, 1931) i, finalment, un altre poema de Narcís Comadira (Girona, 1942), fill de la postguerra, entre líric i tràgic evoca tantes morts inútils en aquests paratges.
Després d'haver passat la torbonada
vindrà el repòs malaltís i fictici
dels dies de l'oblit, si és que s'oblida
el martiri de tots els que estimares.
A Pàndols i a Cavalls resten immòbils
centenars de companys que no volien
aquesta mort tan mal pagada;
no es podriran en va i, tots els ossos,
seran garbons que prendran arborada
quan la nova alba un cel vermell encengui
que il·lumini la terra trepitjada.
Pàndols
A la terra solcada de trinxeres,
on la flor blava i dolça de l'espígol
les abelles anava convocant:
Allí quedaven els soldats vençuts.
Serra de Cavalls
Tants ametllers que ara, amb trèmules fulles,
verdegen entre feixes i espadats,
trenen arrels amb ossos de soldats
i es nodreixen d'oblit i de despulles,
sense recel. ¿Per qui fruita la terra?
Mentre l'ametlla qualla el blanc més dolç,
els gemecs de la carn s'han tornat pols
i silenci els estralls folls de la guerra.
Desconcertat, camino per les valls
i em fa por aquesta Serra de Cavalls.
I gira el món, impenitent. I calla.
Segueix la saba el seu camí sabut.
També la sang el seu, cap a l'eixut
firmament estrellat de la metralla.
In memoriam
Dalt de la Serra de Pàndols
hem bastit un monument
on lluitàrem els dos bàndols
amb molt aferrissament.
Fou una cota famosa
en els annals de la guerra,
regada amb sang generosa
enmig d'una gran desferra.
Les bombes queien a tones,
i, aguantant estoicament
soldats, que vol dir persones,
a sota d'aquell infern
des de l'alba a la foscor,
coberts de foc i metralla;
i els silencis de la por
en nits plenes de basarda.
Als cinquanta anys de distància
nosaltres volem preguntar,
quina absurda circumstància
va fer a tanta gent matar?
Per què sorgiren els odis?
Per què cridaren les lleves
desfent joventut i somnis?
I, què se'n treu de les guerres?
A través del monument
i en memòria dels difunts,
els biberons supervivents
com una sola veu, tots junts,
fem clam la nostra proclama,
el nostre desig, ben clar,
que s'estén com una flama:
"Que mai més torni a passar!"
Altres indrets de Gandesa: