Davant la làpida amb el poema de Carner

Siurana

Autor: Josep Carner i Puig-Oriol
Obra: Llibres de sonets , 1991

Siurana

 

A Iu Pascual

 

Allà dalt és Siurana, aspra i ardida,

Que un replà merleteja de l'altura,

coronada d'espais, de llums cenyida,

or i foscam tornada en sa vellura.

 

Per cases closes alguna esma fura,

últim esment d'una cansada vida;

sols una gespa humil, no mai florida,

viu, i de Crist en el portal s'atura.

 

Sense enyorances del desig perdut,

Siurana, en sa caiença tan llunyana,

esteses només veu de solitud.

 

I calla, i jura, i barboteja a estones.

I només pot finar l'aspra Siurana

feta rocall per armament de fones.