Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Ermita situada a 704 metres d’alçada, a les Costes, als vessants meridionals de la serra del Montsant i a la capçalera del barranc de Sant Joan. Dista del poble uns 3 quilòmetres al nord-oest i està envoltada de grans còdols, d’aquí el nom de Sant Joan del Codolar. Es creu que al segle xiii hi havia un temple que va ser ampliat i refet el 1751. Hi hagué més reformes el 1661 i el 1780, data que figura a la portalada abarrocada. L’ermita i el camí que hi porta són voltats de xiprers centenaris. Davant d’un panorama grandiós de roques, xiprers i solitud podem llegir el sonet que Josep Carner (Barcelona, 1884 – 1970) va dedicar al lloc que, amb un poema de Manel Peris Aparicio (Xella, Canal del Navarrès, 1878-?), es troben reproduits en majòliques, i dos poemes més de Ramon Vilà i Barnils (Arbúcies, 1907 – 1988) i Miquel Arimany (Barcelona, 1920 – 1996). Finalment, també és adequada la lectura de dos fragments en prosa de Jesús Maria Tibau (Cornudella de Montsant, 1964).
L'ermita de sant Joan del [Codolar] Montsant
A Ildefons Sunyol
Oh la serra esgrogueïda
amb penyals d'un blau cansat!
Fins la volva és condormida
de tant temps de soledat.
Per qui ets blanca, oh blanca ermita!,
en la terra sens perfum?
Al damunt de tu gravita
un silenci ple de llum.
Quina gran quietud salvatge!,
en l'arranc de llur brancatge
se't ressequen els xiprers.
El rocam de la drecera
un romeu ben sant espera
que amb les plantes l'ensagnés.
Montsant
Ets, en l'espinada dura de la terra,
cavaller que muntes el poltre dels llamps.
La llança que portes, als núvols s'aferra
i ardit desafies el sol a tres pams.
Quan l'Ebre, gasiu, t'esgarrapa l'esquerra
mentint una troba de lloes i rams,
tu prens els seus càntics i, avall de la serra,
pel Camp els aboques amb fúria i brams.
I el gest es renova com una revolta
i estèril volença. Si tot el neguit
se't perd per la trista buidor de la volta,
al fons de l'imperi punyent de la nit
te'l cull una terra desperta, que escolta
l'amor del teu aire i el vers del teu crit.
Montsant
Un món dintre del món fent-se llunyà del món.
La vinya ofereix vi prop de secretes coves
on vides ignorades avui tornen de nou
a refer anacoretes somnis de solitud,
presència fugaç i meditació.
Del poble se n'endugué l'olor de fum de les estufes de clofolles d'avellana, la sensació d'estar sempre envoltada de muntanyes que no la deixarà mai i uns quants grapats de records, com l'última vegada que va estar a Sant Joan del Codolar. L'ermita es troba a mig camí del Montsant, empresonada entre les roques calcàries que s'han despenjat muntanya avall durant segles, i flanquejada de xiprers que assenyalen el pas lent del temps. A l'altre costat de la vall, a la mateixa altura, Siurana. El dia de Sant Antoni la gent del poble puja a l'ermita, i ella jugava a amagar-se entre les roques que l'encerclen. Aquell dia va quedar-se força estona en un lloc conegut com el desert, una mena de cova en forma de falca sota la gran roca que fa de sostre, on la llegenda diu que hi meditaven antics homes sants. Aquell silenci i un paisatge etern la feren trobar-se cara a cara amb l'espiritualitat que inunda aquell indret i a tot allò que duia amagat al seu dintre. No recordava haver escoltat abans els batecs del seu cor, ni sentir com l'alè es fonia amb l'aire. Mentre fugia espantada de la soledat, començà a intuir per què era diferent.
És un viatge trist, de retorn a les pèrdues. Passat el coll d'Alforja de seguida apareix el Montsant, teló de fons dels seus anys petits. Es veuen les roques que se n'han desprès, rodolant falda avall de la muntanya, minúscules des de la distància. Són com joies dels temps que ens cauen, malauradament. La carretera baixa fent molts revolts i no pot fixar-se si es veu l'ermita de Sant Joan del Codolar on, quan era petita, abans de marxar a Tortosa, va començar a intuir el món de sensacions que després l'envairia. Aquest és només un dels records que l'assetgen, com xiquets cridaners que surten al pati.
Altres indrets de Cornudella de Montsant: