Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'antiga capella de Sant Pere centra la plaça de les Cases d'Alcanar, barri marítim d'Alcanar que té el seu origen pels volts de 1862. Trinitari Fabregat fa una descripció de com devia ser l'estiueig de famílies burgeses en aquest espai a mitjan segle XX amb un turisme encara molt incipient. Hi ha una clara al·lusió, amb les famílies que vénen de París, a l'exili familiar de l'autor. A més emmarca el casament de dos dels protagonistes de Jardins ignorats en la capella de Sant Pere.
L'estiu era l'ocasió per a aquestes famílies de retrobar-se i de retrobar el poble. La major part eren propietaris i s'havien construït el propi xalet, d'altres eren acollides als prats de parents o amics. Les més nombroses venien de Barcelona, la capital que atreu naturalment els catalans, però també en venien de Saragossa, de València, de Madrid i àdhuc de París!, on les imprevisibles orientacions de la vida les hi havien conduïdes.
De primers de juny fins a la fi de setembre, les Cases d'Alcanar prenien aquest aire festívol, acolorit, animat, característic dels petits centres estivals vora el mar. Els dos mesos plens, però, eren juliol i agost. Era aleshores que el cafè de la plaça prenia animació. A l'hora de migdia, de retorn del bany, sota la tela de la seva terrassa s'estava bé. Hom s'hi aturava per prendre l'aperitiu, servit amb "tapetes" variades: musclos, dàtils, culleretes, trossetes de sèpia fregida, llagostinets a la brasa, etc., segons el dia i el que hi havia, és a dir segons la collita de cada matí dels fruits de la mar.
Vers les cinc de la tarda el cafè es tornava a animar. Era l'hora de la tertúlia i de la partida. Allí es reunien habitualment entre altres: el senyor Albert Ducet, industrial en teixits a Barcelona, familiarment anomenat per tots, el senyor Albert; don Eusebio Rodríguez, advocat aragonès, canareu d'adopció, que de menut fou criat per una dida canareva i ja no deixà mai més de parlar i de sentir-se canareu; els tres germans de la família Serra, Enric, Vicenc i Pere, família benestant i ben arrelada al poble, que havien fet llur camí reeixit per vies i ciutats diferents, l'un metge a València, l'altre enginyer a Barcelona, i el tercer, el que més diners havia fet, agent comercial a Madrid de grosses firmes; la família Riera hi estava representada pel pare o pel fill, quan no per tots dos, segons els lleures que els deixava el negoci de vins que havien instaurat a Reus; i d'altres, ben d'altres encara. Hom pot dir que la tertúlia de les cinc de la tarda era animada, i que la partida de manilla que la seguia tenia el seu públic i els seus comentaristes.
La cerimònia religiosa tingué lloc a la humil capella dels pescadors de les Cases. El dia abans, a la casa de la vila d'Alcanar, s'havia efectuat el casament civil; Albert, el germà d'Elena, i Claudi, van signar com a testimonis.
Aquell dissabte, la petita nau de la modesta església estava plena, i les portes es van deixar obertes per la gent que no hi va poder entrar. La colònia d'estiuejants hi vingué completa. La personalitat de Raül i la personalitat d'Elena, les parleries que havien suscitat llurs relacions mal definides, la brusca i per a molts inesperada decisió de llur casament van fer d'aquesta cerimònia un esdeveniment d'excepció. Dels prats dels voltants, la pagesia també acudí nombrosa; la família dels Ducet era molt coneguda. Els pescadors no havien oblidat tot allò que Raül havia fet a favor d'ells i van fer acte de presència per honorar el protector desinteressat, l'home en el qual ells sentien l'amic; nombroses barques ni tan sols van sortir aquell dia, i les que van fer-ho entraren d'hora.
Altres indrets de Alcanar: