Custòdia d'or, al sol i al blau del cel alçada...
Autor:
Josep Carner i Ribalta
Custòdia d'or, al sol i al blau del cel alçada
per invisibles mans damunt dels blats i els pins pairals!
Pedres sacramentals!...
Davant la Porta Daurada
resto postrat, devotament.
Dintre el silenci ingent
l'eco em pervé (incontingut, potent!)
de l'ancestral grandesa de ma terra.
L'opressió, la malvestat, la guerra,
no han penetrat l'intacte sagrament
en les pedres infós per la pàtria vivent!
Oh ineluctable terra!...
Dalt de la Torre del Prior
dibuixa un arc l'oreneta primera.
Ve primavera.
Quina augural bandera!
Una resurrecció
alena en l'aire pulcre
que nimba el Monestir.
Hi ha un lleu respir
allà al sepulcre
tot grandor
on jeu el rei d'alta cimera.
Un miracle s'espera.
L'Alt Rei en Jaume mou la mà
com si es tornés a alçar.