Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Situat al costat del camí ral, a la zona sud-oriental de la vila ens consta documentat apartir del 1253. L'església pertany al gòtic primari, amb tradicions encararomàniques, com ho demostra la porta de mig punt. El 1414 s'hi celebrà unacort general de Catalunya. En el convent de l'antiga església de Sant Francesc,molt probablement, hi va residir Anselm Turmeda després d'entrar a l'orde deSant Francesc abans del 1375. Evocant els seus nexes amb aquest espai,podem llegir el poema "Elogi dels diners", que, malgrat haver passat centú-ries d'ençà de la realitat social que el va inspirar és, indiscutiblement, d'unaabsoluta actualitat. També hi escau la lectura d'un fragment de la novel·la Orei o res!, de Llorenç Capdevila, una part de l'acció de la qual passa aMontblanc i, més concretament, en aquest convent.
Diners del fals fan veritat,
i de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'home boig,
com més en tingui.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
i el fan sant celestial,
segons qui els usa.
Diners fan bregues i remors,
i vituperis i honors,
i fan cantar predicadors:
Beneïts aquells.
Diners alegren els infants
i fan cantar els capellans
i els frares carmelitans
a les grans festes.
Diners als prims fan tornar plens
i tornen legítims els bords.
Si diràs "té" a homes sords,
aviat es giren.
Diners tornen els malalts sans;
moros, jueus i cristians,
deixant a Déu i tots els sants,
diners adoren.
Diners fan ara al món el joc,
i fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "sí".
Vegeu miracle!
Diners, doncs, vulguis aplegar.
Si els pots haver no els deixis 'nar;
si molts n'hauràs podràs tornar
papa de Roma.
Si vols haver bé i no dany
per advocat té sant Joan1.
Totes coses per ell se fan,
en esta vida.
El vell guardià de Sant Francesc de Montblanc restà un instant pensarós, es desendreçà amb els dits índex i polze alguns cabells blancs de la barba i es disposà, tot seguit, a explicar a aquell foraster tot el que sabia del framenor valencià per qui li demanava. Li recava com- plaure'l, però, d'altra banda, sabia que no tenia alternativa. Parlà, doncs, amb ronseria, recreant-se volgudament en el perfil de cada so i delint-se davant l'exasperació mundanal de l'apressat visitant. Fra Joan, relatà, havia marxat feia cosa d'un mes i mig. De fet només havia romàs en el convent unes quantes setmanes, durant les quals s'havia lliurat exclusiva- ment a la vida mística i contemplativa amb abnegació i devoció, com si tingués un greu pecat per expiar. El seu capteniment sorrut, però, havia alimentat durant uns dies les enraonies dels més joves, alguns dels quals asseguraven que l'havien vist, de nit, cercant la companyia de les àvoles fembres que rondaven prop de la muralla. També hi havia qui, anant més enllà i demostrant una capacitat imaginativa gens inusual entre els murs de Sant Francesc —la vida cenobítica acostumava a incentivar aquesta mena d'expansions mentals—, atribuïa a unes suposades pràctiques nigromàntiques de fra Joan la presència nocturna d'espectres ombrívols i terrorífics que recorrien el claustre del convent. Al capdavall, però, el valencià no s'havia relacionat gairebé amb ningú, i ningú, per tant, no li havia demanat cap a on anava el dia que deixà la casa. —Tanmateix —prosseguí el vell menoret, fitant els ulls de l'interlocu- tor, després d'una llarga excursió temàtica al voltant de la vida erràtica i exemplar de sant Francesc—, quatre o cinc dies més tard sabérem que havia travessat el coll de Lilla i havia passat per Valls... Com deveu saber si viatgeu sovint, els camins són plens de germans del nostre orde...
Altres indrets de Montblanc: