Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El pati central del claustre de l'institut fa uns 1.000 metres quadrats. El 1923 s'hi plantaren tarongers, llimoners i geranis de colors diferents, i a la part central s'hi construí un brollador. Aquest fou l'escenari que hi trobà Xavier Amorós l'octubre del 1934. En un text memorialístic ens narra l'ambient que s'hi vivia, sobretot en època de la Guerra Civil, i de com era penat de trepitjar els parterres o fiscalitzar els peixos.
Amb tot això, jo ja havia fet cap, des de l'octubre del 34, a l'Institut —Instituto Nacional de Segunda Enseñanza—, situat a la part baixa de Reus, a l'antic convent dels franciscans. El primer que vaig haver d'aprendre en la noble institució va ser que els parterres eren intocables. A la tarda continuava anant als padres, però al matí havia de resistir les quatre classes reglamentàries i evitar, igual que tots, com d'escaldar-me, que en sortir de les aules no trepitgés els parterres del pati. La petjada a l'espai conreat del voltant dels tarongers bords, o del brollador amb basseta i peixos de colors, era considerada, si t'agafaven in fraganti, com un delicte mereixedor d'amonestació; la tercera amonestació equivalia a un suspens d'història natural.
Quan van tornar a obrir l'Institut ja érem a l'any nou, al 1937. Al pati de l'Institut ens vam retrobar amb els companys i tothom tenia moltes coses per explicar. Mentre esperàvem que exposessin els horaris i que es decidissin a engegar les classes, vam trobar un bonet de capellà, d'aquells que usaven en determinades cerimònies, i que era allí a causa del saqueig de l'església de sant Francesc, la qual pertanyia al mateix edifici de l'Institut. Allí mateix, als passadissos del claustre, vam disputar un partit de futbol, set contra set, fent servir el bonet per pilota. Va ser un partit sorollós i distret perquè la peça aquella, a causa dels quatre becs, feia unes tombarelles impensables. Hi havia algú, al començament del joc, que xutava moll, com si temés fer un sacrilegi, però aviat va passar la temença i tothom li va anar arriant pels descosits.
A l'Institut havia canviat quasi tot, tret de les parets i les taules i tota cosa física. La meitat dels professors que teníem al curs anterior no van aparèixer. En canvi, se n'hi van incorporar de nous. Tot aquell desgavell era a causa, en la majoria dels casos, de la partició del país en dues zones, absolutament incomunicades entre elles i amb un front de combat ben delimitat per la frontera comuna. [...]
Per nosaltres, doncs, la revolta ens portava com una mena de revolució pedagògica que ens va fer mirar els llibres amb més respecte; els llibres i no els mestres, perquè no era un temps gaire propici per a augmentar el respecte per les persones. A l'institut, a la majoria de classes, els professors, com sempre, imposaven l'ordre, tret d'algunes excepcions que resultaven estridents; però al pati, pels claustres i pel jardí, les coses anaven molt més revoltades. En venir l'hivern, els tarongers amargs o agres que hi havia plantats com a peça vegetal decorativa van produir més taronges que mai, i aquestes taronges van convertir-se, mentre n'hi va haver, en projectils contundentíssims. Volaven taronges de tot arreu, i no tan sols pel jardí, i l'expressió més viva de revolta a l'Institut va ser protagonitzada per l'agressiva trajectòria de les taronges agres.
Altres indrets de Reus: