Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'origen de la font de Sant Domènec o de Sant Domingo és d'època medieval. La trobem documentada al segle xiii, tot i que no tenia aquesta mateixa advocació. Al segle xvii fou traslladada al lloc actual. El 1636 el Consell de la Vila va acordar la celebració de la festivitat de Sant Domingo. L'aspecte actual data, però, de 1883 quan s'hagué de rebaixar per problemes de manca d'aigua. Es tractava d'una font d'ús comunitari situada fora dels límits de la vila. Entre les feixes de l'hort de la Font i la Feixa de la Font que avui dia correspon aproximadament a l'encreuament dels carrers Torres i Bages amb Dolors Montserdà. A mitjan segle xviii es construeix la primera mina amb la finalitat de canalitzar l'aigua i ubicar la font a un lloc diferent. És en aquest moment quan es construeix la font amb dos brolladors i la capelleta per acollir la imatge del sant. El 1957 es fa una reforma integral que dona al conjunt l'aspecte que té avui dia. Aquesta font té un gran significat per la població ja que s'hi fa la benedicció de l'aigua el dia 4 d'agost amb motiu de la festa del càntir. Hi podem llegir el sonet que li va dedicar Josep Lladó.
La font del poble
La font de Sant Domènec, vilatana,
no sap res de joncs ni de cants d'ocells;
no hi para a prendre el sol la sargantana
ni els lliris hi floreixen com joiells.
És una font, aquesta, casolana,
que no fa escarafalls si sent a prop
el fi dringar de la rialla humana
i el frec de la sabata o de l'esclop.
Mes si la set, per la calor, la urgència
de sadollar-te amb l'aigua dels seus dolls,
sense temor del que diran els folls
caldrà que facis alguna reverència,
i davant d'ella flectis els genolls.
Llavors la font tindrà, de tu, clemència.
Altres indrets de Argentona: