Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
De temps antics, el territori de la primitiva Peníscola va ser poblada per ibers ilercavons, tot i que les cites antigues més versemblants daten del segle IV aC. També va ser un enclavament romà, musulmà i, després de la Reconquesta, cristià. La península rocosa està unida a terra només per un istme d'arena, que divideix la costa en dues meitats diferents. Antigament, sovint, l'istme s'inundava, deixant temporalment el poble envoltat d'aigua per tots els costats com una illa. El fenomen va deixar de tenir lloc amb la construcció del port construït el 1922. Compta amb 78 amarraments per a una eslora màxima permesa de 20 metres, amb un calat en bocana de 5. en qualsevol punt del port tenint a la vista el castell i la mar podem servir-nos de la lectura de dos fragments de Tono Fornés que descriu la zona bo i fent una navegació tombant pel cap d'Irta.
Arrumbant cap al cap d'Irta, el protagonisme pertany a Peníscola. El castell i la vila fan un gran efecte del mar estant, i Carlos Barral pretenia que la silueta era la d'una ciutat del món antic, amb aquell blanc daurat que recull el prestigi dels segles. Malgrat la concentrada harmonia, té una desmesura difícil d'explicar, potser aquella necessitat d'aprofitar les capritxoses formes del rocam i convertir en afirmació històrica la pura geologia. D'història, en té molta -de la cultura clàssica a la musulmana, dels templers a Benet XIII i a la guerra del Francés, i la importància militar que va assolir va ser indiscutible. Actualment, l'istme que la uneix a terra s'ha desvirtuat en una inflada urbanística que arriba a les portes mateixes de la ciutat medieval, però abans Peníscola es transformava en una autentica illa durant els grans temporals, com una plaça forta expressament feta per a la desmesura d'un antipapa.
Peníscola ens mostra des del Libeccio la façana nord, la més severa. El vell castell dels templers, ampliat i reforçat durant els segles següents, suavitza l'aspecte agressiu amb les palmeres del jardí del Governador. A poc a poc, la perspectiva hi canvia. El far pren protagonisme i el poble apareix progressivament a mesura que el castell es camufla a tramuntana i mostra el vessant més amable del tómbol. Amb el moviment del veler, els carrers insinuen una profunditat efímera, com d'incisions a la roca. Apareixen i desapareixen. El cromatisme de les finestres -blaus, verds, ocres- sobre el blanc lluminós de les cases hi dona un relleu de miniatura matisat per algun pi venerable, i les altes muralles a penes coronen ja el poble vell.
L'escullera del port arranca allà, a la nostra amura d'estribord. Un immens forat deixa pas a dos buldòzers que treballen a la part exterior, articulant-se sobre els grans blocs de ciment que penetren l'aigua, com gegantins insectes tecnològics. El fanal de l'extrem del moll, atapeït de grafits i de desenfeinats d'estiu, marca la nostra entrada al port de la darrera de les Viles del Mar.
Altres indrets de Peníscola: