Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La ciutat vella, anomenada popularment "lo Poble", es va construir sobre la península, el punt més alt de la qual arriba als 64 m., on se situa el castell templer. Al nord del penyal hi ha una plana sedimentària, amb una platja arenosa (la Platja Nord). En aquesta plana quaternària hi ha afloraments d'aigua (ullals), que donen lloc a una zona pantanosa, la Marjal, anomenada popularment "lo Prat", que anteriorment va estat una albufera. En qualsevol punt de l'avinguda podem llegir textos de Carlos Barral i Baltasar Porcel que dibuixen una Peníscola ben diferent de la que tindrem al davant.
Al matí és molt agradable passejar pels carrers costeruts de Peníscola a la recerca d'un bon esmorzar. Ens hem llevat ja una mica tard i érem sols a la riba. Els pocs pescadors d'aquest poble ja s'havien fet a la mar. Peníscola és daurada amb el primer sol i un pensa que seria igualment enlluernadora encara que no fos tan autèntica i tan carregada d'història. És a més una població neta i acurada, probablement no perquè els habitants ho hagin après, sinó perquè els ve de mena. Llàstima que en compensació de l'esforç que han fet per conservar la vila, hagin estat tan despreocupats en l'explotació urbanística de les platges de l'istme, on han construït tota classe d'horribles baluernes. Sembla que fa quaranta anys el pas del continent a la vila era exactament com en el segle XV, quan l'usaven els bisbes cismàtics i la seva gent d'armes: un camí empedrat entre dues platges blanques que el temporal feia sovint desaparèixer, aïllant els pagesos i els traginers, que no hi podien passar amb llurs cavalleries.
Té caràcter, el poble, de carrerons nets i estrets, emblanquinades les façanes, bigarrat a la falda de la gran roca, el cim de la qual cobreix el castell, buit, imponent sobre l'aigua. A l'istme sorralenc que uneix el puig marítim amb la terra -i on va ser cremat viu un frare que havia intentat d'emmetzinar uns pastissets que havia de menjar-se don Pere, que era llaminer- bullen les instal·lacions turístiques. Que s'empassaran la Peníscola vella en qualsevol moment; s'alcen ja, uns aparatosos i ridículs gratacels. La tendència destructiva és permanent, vivíssima.
Acabo els musclos. Camino pels carrerons, buscant l'ombra dels teulats. Hi ha gats endormiscats. El cel és radiant i net. La calor, punyent. En alguna casa espetega una paella.
Altres indrets de Peníscola: