Catedral del Salvador

La catedral del Salvador, que comparteix la seu amb la cocatedral de Sant Nicolau d'Alacant, va ser construïda sobre l'antiga mesquita. Inicialment com una església parroquial més, però Alfons X el Savi, el 1281,  la va convertir en església Principal; el Papa Luna, Benet XIII, la va elevar a col·legiata, més tard, el 1419, el Papa Martí V, ho va confirmar. El 1564, Pius IV i Felip II li van concedir el Bisbat, gràcies a la desmembrament d'una part de la de Cartagena.

La torre campanar és la zona més antiga de tota la catedral, ja que es construí entre finals del segle XII i mitjan del XIV. Formen la torre quatre cossos coberts per voltes de creueria simples i separats a l'exterior per motllures corregudes. Cadascun dels pisos va tenir una funció: el cos de campanes, el del rellotge, l'habitació de la cera i presó episcopal (en donen testimoni unes inscripcions fetes pels presos). Especial atenció mereixen el conjunt de reixes gòtiques i renaixentistes, el cadiratge del cor i el gran orgue barroc amb al voltant de 72 registres. Hi podem llegir textos de Joan Fuster.