Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'Illa del Rei és un illot de 41.177 metres quadrats situat al bell mig del port de Maó. L'illa va ser coneguda llarg temps com l'Illa de Conills i a l'època medieval se li va donar el nom d'Illa del Rei per què va ser l'indret on va desembarcar el rei Alfons III, l'any 1287, quan va arribar per conquerir l'illa als musulmans. Durant la dominació britànica va ser designada Bloody Island (Illa Sanguinolenta) per les seves funcions d'hospital. En aquest illot es conserven encara les restes d'una basílica paleocristiana del segle VI. El conjunt arquitectònic que ocupa la major part de l'illot es va construir quan, en 1711, durant la primera dominació britànica, l'almirall anglès John Jennings va manar construir un hospital en aquest indret, que era del mateix estil que el Royal Hospital Chealsea i que el Greenwich Naval Hospital a Londres, de l'arquitecte Sir Christopher Wren. En qualsevol punt que tinguem l'illa a la vista podem llegir el fragment d'El fill de l'italià, de Rafael Nadal que hi ambienta un passatge de la novel·la.
Quan es van sobreposar al desconcert inicial, els mariners italians van tirar a l'aigua les barques de salvament i van començar a traslladar els ferits a un hospital militar construït dos segles enrere en una petita illa al centre del port: l'illa del Rei. L'operació de trasllat de més de dos-cents ferits greus, la majoria procedents dels tres caçatorpediners, va durar un parell d'hores. Quan van completar l'evacuació, els mariners van pujar a les naus i van començar a retirar les banderes de colors que estaven escampades com flassades damunt de les cobertes. L'espectacle que va quedar al descobert va glaçar la sang dels curiosos, que no van poder ofegar un crit col·lectiu de dolor: les banderes amagaven els cadàvers dels mariners que havien mort durant la travessa nocturna.
Un lloc sota el sol per a mi i per a Maria; res no podia sonar millor a les meves orelles. L'endemà vam entrar, efectivament, dins el port de Maó, i no érem més que vint galeres. Les poques forces que es van oposar al nostre avenç es van retirar aviat, però sabíem que darrere s'hi parapetava tot un exèrcit poderós, una host molt més nombrosa que nosaltres. Per això el rei va manar desembarcar en una illa enmig d'aquella dàrsena fastuosa on les aigües es remelsaven i donaven resguard a les naus sacsejades pels vents adversos. Ens vam fer forts en un illot que anomenaven l'illa dels Conills, però era evident que si els moros atacaven ens anihilarien fàcilment per gran que fos el nostre coratge. Vam acampar a l'illot, però les naus anaven tan carregades i el terreny era tan exigu que gairebé estàvem amuntegats els uns sobre els altres. Bufava un vent de mil dimonis i plovia de manera intermitent, però com que teníem poca aigua per a homes i cavalls el rei va manar que cavéssim un pou. Cavàvem per torns i vam formar una cadena d'homes per transportar la terra i les pedres que trèiem; això ens va entretenir, ens va distreure de la tensió, perquè vèiem l'enemic observant-nos des de dalt d'un turo i hi havia un autèntic formiguer de soldats preparats per liquidar-nos. Aviat va brollar una deu d'aigua dolça i abundant que semblava mentida que es pogués trobar enmig de tanta mar.
Altres indrets de Maó: