Banys àrabs

Municipi:Elx
Coordenades: 38.267445, -0.696188

La seva construcció se situa cap a mitjan segle XII i, tot i no ser els únics que hi havia en la medina islàmica d'Ilš, sí que són els únics que s'hi han conservat. Es troben en el soterrani de l'antic convent mercedari de la ciutat. La primera constància de la seua existència es remunta al 1270, quan l'infant Manuel, senyor de la vila, que llavors formava part del regne de Múrcia, va donar als frares de l'Orde de la Mercé, de l'hospital de Santa Eulàlia de la catedral de Barcelona -primera seu de l'orde-, els banys i el cementeri musulmà, situats fora de les muralles de la ciutat, davant de la porta de la Calaforra i al costat del camí d'Alacant. L'edifici és només una part del que va ser al seu dia. A més de les sales freda, temperada i calenta, hi havia una zona destinada al forn i un vestíbul on els usuaris podien despullar-se i guardar la roba. La part millor conservada és el bayt-alsajun, la sala dedicada al bany calent. En l'interior, s'observen actualment els vuit pilars de rajola que sostenien el terra de la sala i entre els quals circulava l'aire calent que eixia del forn a través d'un túnel subterrani. Hi podem llegir un fragment de la crònica de Jaume I que tracta dels pactes que el rei establí musulmans d'Elx. Complementarem les lectures amb tres poemes andalusís versionats per Josep Piera, dos de  Marj  Al-Khul, d'Alzira, sembla que s'hi guanyava la vida  sent venedor de peix i un d'Ibn Sahl, fill d'una família de jueus sevillans.