Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest és un dels nurag més ben conservats de l'illa. Consta de diverses torres unides entre si. La principal es remunta a la primera fase constructiva (segles XV i XIV aC); conserva la sala central coberta per tolos i construïda amb pedres calcàries. La torre és de tipus arcaic, amb entrada lliure per passatges laterals i, a l'interior, nínxols a penes excavats en les parets de la sala principal. Segurament es construïren també algunes cabanyes fora del nurag. A la segona fase (primera meitat del segle IX aC), es va afegir una segona torre junt a la torre anterior, amb blocs de pedra arenosa. Les dues torres es comuniquen a través d'un pati interior i un passadís amb nínxols. També es va fer la cabanya de reunió, equipada amb un seient de pedra que s'estén al llarg de tot el perímetre, interromput per un dipòsit fet de lloses de pedra, de funció desconeguda, i un seient rodó de pedra, per al cap, al costat d'un nínxol en la paret. En aquesta època, es van construir altres cabanyes més grans en el vilatge. Hi podem llegir dos textos d'Antoni Simon Mossa filòleg i l'arqueòleg més important que tingué Sardenya, dos poema d'Antoni Canu i una tanka d'August Bover que va dedicar al nurag.
Autor:
Antoni Simon i Mosa
Obra: Homenots. Quarta sèrie , 1975
Obra: Homenots. Quarta sèrie , 1975
Els arqueòlegs i historiadors més atents tenen l'opinió que l'illa no conegué el paleolític. Del neolític, hi ha ben poca cosa. Els descobriments d'Ercole Contu a Monte d'Accoddi ha estat una obertura sobre aquesta època. Després, apareix l'eneolític, que serà per una llarga durada la civilització més rica i memorable per a nosaltres: la dels nurags, les torres còniques que, com heu vist, condicionen i caracteritzen el paisatge de l'illa. En tenim cinc o sis mil en ruïnes.
Arqueòlegs i antropòlegs han demostrat documentalment que les costes foren habitades per gents primitives. Els cranis de les estacions són de raça mediterrània. En la vida de les tribus primitives de la costa d'aquest mar, fou la consciència de clan la força primera de llur existència. Més tard, els hebreus, atribuïren al «nom» una significació transcendent, gairebé màgica, com a conjunt de les tradicions i els lligams que fan de la tribu un poble diferenciat. Aquests clans no tingueren altre remei que ésser guerrers. S'entredevoraren ells amb ells. De vegades, potser vingueren del mar -foren pobles del mar. La presència, en la majoria d'estacions arqueològiques d'objectes de ceràmica dita de campana és de probable provinença ibèrica. Els talaiots rodons de Menorca són semblants als nurags. Conec els treballs sobre els talaiots de Menorca del professor Kesser, de Colmar, i del senyor Camps Mercadal. Són admirables. Com a expressió arquitectònica les barraques menorquines són molt acostades a la piràmide de Monte d'Accoddi. Els objectes de bronze i de marbre de les nostres estacions tenen sovint, com els de moltes illes egees, caràcters anteriors a la civilització de Micenes. Comprendreu: l'existència d'una cultura bàsica, fonamental, mediterrània, m'interessa enormement. Sospito que a vós us passa igual...
-Perfectament.
-Nosaltres -vós, jo- som ciutadans del món: la nostra pàtria és el Mediterrani, la nostra passió és el nostre poble. Tota la resta és secundària.
-El que dieu em sembla exacte.
-La civilització mediterrània. ¿és la dels nurags sards, dels talaiots de Menorca, de les estatuetes arcaiques? Ara es comença d'estudiar.
Autor:
Antoni Simon i Mosa
Obra: Homenots. Quarta sèrie , 1975
Obra: Homenots. Quarta sèrie , 1975
El cas és que aquesta enorme quantitat de nurags que anem trobant ens posen davant una civilització molt important. Es troben pertot arreu, sobre puigs i a les planes, formant sovint cadenes continues, l'un en vista de l'altre. De vegades no es presenta com a torre aïllada, sinó que forma amb els nuraguets petits que té al voltant una espècie de fortalesa. La torre principal -el mascle dels castells medievals- es lliga a les construccions més petites amb nurags. Geomètricament, el nurag és perfecte: una torre cònica de dos o tres pisos feta amb pedres molt grosses (megàlits) sense calç. Cada pis és una sola cel·la coberta amb una falsa volta, típica de l'evolució de l'arquitectura trilítica -el tresor d'Atreu. El gruix de les parets és tan enorme que sovint s'hi forma una rampa helicoïdal que uneix els diversos pisos. Entorn dels nurags sorgiren petits pobles amb habitacions circulars amb una arquitectura semblant. La barraca circular dels pastors d'avui obeeix a les mateixes idees. La meva suposició és que aquesta civilització durà uns dos mil anys. Aquesta duració és indiferent. L'important és constatar que a Sardenya, com a les Balears, com als monuments megalítics de Malta, com als de Líbia, hi trobem característiques anàlogues en estadis d'evolució distints. L'aïllament d'aquells pobles féu evolucionar l'arquitectura en forma, diríem avui, comarcal -però el fet crea la convicció que aquells pobles foren branques del mateix arbre.
Autor:
Antoni Canu
Obra: Intinerari poètic , 2009
Obra: Intinerari poètic , 2009
L'esperança
I
Al jardí dels llentiscles
cultives l'esperança
posa-la al palm de la mà,
dona-la als vents
que la portin al més llunyà
corral de la Barbàgia,
on pugui florir entre les pedres
i la sua limfa gota a gota
omplir el temps clar.
II
Deixa que el tou cor
s'alci
de la terra de la malenconia
i vagi
en la Vall dels Nurags,
on de mil·lennis
la llum és gravada en la pedra
i els hòmens forgen l'esperança
per lluitar amb la mort.
Autor:
Antoni Canu
Obra: Intinerari poètic , 2009
Obra: Intinerari poètic , 2009
Cant
Amb l'arau
só anat a trobar la vida
me só rentat amb la pluja
i eixugat a la font de la llum.
De la terra
he heretat l'esperança
que m'acompanya
en l'esfera dels dies.
Carregat d'anys
camín pels antics senders
de la mia illa.
El Nurag que me coneix
diu resisti,
culli síl·labes,
cultiva-les als jardins de la ment,
fes-ne paraules poderoses
a cantar la vida.
Autor:
August Bover i Font
Obra: Blau marí , 2018
Obra: Blau marí , 2018
Pluja al nurag de la Palmavera
La pluja amara
els carreus i les restes
que us fan perviure.
De nou, al camp, grogueja
l'argelaga florida.
Altres indrets de l'Alguer:
Indrets