Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest mas era part del patrimoni de l'home de Simona Gay. Quan es decidiren de retirar-se dels diferents desplaçaments per França, el convertiren en el centre de la seva activitat. La poeta hi troba els paisatges que més han centrat el seu locus amoenus. En qualsevol punt del mas podem servir-nos de la lectura de poemes que fan èmfasi sobre aquests espais emotivament tan especials.
El mas
Manyaga meua, t'ho diré...
d'aquell mas que mira l'Albera,
si jo ne fos el masover,
series tu la masovera.
En els meus somnis sempre veig,
entorn de sa roja teulada,
aletejar el bon festeig
de l'oreneta amb sa niada.
Sempre el veig tot arraconat
al mig d'una fosca siureda,
on el blau Canigó nevat
envia una alenada freda.
De la torre blanca, al mati
s'esgrana un vol de colometes,
i cel amunt no es pot seguir
l'enlairament de les llausetes.
En l'estable enxuma el cavall
un brot d'userda perfumada,
i, rei del pati, el nostre gall
mostra sa cresta acolorada.
Cap al tard ja blega el pastor
amb el ramat que ens acompanya,
i sembla que ens porta l'olor
de les herbes de la muntanya.
Ara t'adorms en el verger,
dolça nit de maig platejada;
ajupit en el taronger,
bon rossinyol diu sa tornada...
Hivern bromós, que ens has sorprès
bé pot xisclar la tramuntana:
el llum de ganxo l'hem encès,
i el nostre cor que s'agermana.
La gerra
A Tomàs Garcés
Al celler del mas vell
on dorm l'ombra dels segles,
en un racó clareja
la més amiga gerra.
Oferta al sol de l'era,
veig la panxa enlluïda
d'un envernissat verd.
El llavi de la gerra
té el color de la mel,
i la diada d'or
l'emplena d'oli verge.
Sant Miquel de Llotes
T'és conegut el paisatge
d'aquesta vall de quietud;
és una vall dolça i salvatge,
tot temps hi canta la puput.
Hi seguirem una cabrada,
passarem prop del pou rodon,
on pouen l'aigua amb la ferrada
i suls olius vola un colom.
Sul llarg pedrís de la placeta,
veuràs passar l'ombra dels vells,
de Sant Miquel de les llausetes:
serà que hi nien mil ocells?
Tots els ocells del món hi volen,
quin remoreig hi sentiràs:
records d'infant que se gronxolen
dins l'alzinar, sota el teu mas.
Per quina obra?...
Mon trist camí que mai s'acaba,
¿per quina obra els teus rocs serviran
de cussol?
S. G.
El vostre cor, així, amiga, es preguntava
la raó del seu viure en el seu desconsol;
nosaltres que veiem, ara, l'obra acabada,
sabem quines parets heu pujat del cussol.
Són, aquí, les d'un mas, en una vall secreta
on madura la llum, a les mans de l'oliu;
ram per ram l'heu seguida i, la collita feta,
en una gerra d'or n'heu servat l'esguard viu.
Allà, són per tenir la terra d'unes feixes
a on heu conreuat el gra de l'amistat;
n'heu tant regat l'esplet d'una font d'aigües vives
que, abans d'haver plegat, ja l'heu vist espigat.
I serà més amunt, el portal d'una ermita
que, amb una mà pacient, en la boira heu alçat;
tot repicant la pedra, heu esperat la cita,
que us havia donat un àngel de combat.
Ja que tota paret ara està rejuntada,
que del mas i l'ermita ens heu deixat la clau,
que del vostre jardí ens heu mostrat l'entrada,
amb l'Àngel, confiem que heu retrobat la pau.
Altres indrets de Sant Miquel de Llotes: