Catedral de Santa Eulàlia i Santa Júlia

Municipi:Elna
Comarca:Rosselló
Coordenades: 42.599087, 2.971956

La seu episcopal d'Elna fou fundada al segle VI  va tenir els territoris del Conflent, del Rosselló i del Vallespir a partir del segle IX. La catedral té planta basilical de tres naus i tres absis a l'extrem oriental. La nau central es cobreix amb volta de canó (d'uns 8 metres d'amplària) i les laterals amb quart d'esfera, si bé originalment es cobria amb bigues de fusta. Els pilars que sostenen i separen les naus responen a tipus diferents. Alguns, del segle XI, són cruciformes amb semi columnes adossades. Exteriorment, l'absis major és reforçat per dos contraforts i amb una sèrie d'arcs cecs i lesenes. A la part baixa de l'absis sobresurt una absidiola reforçada també per contraforts i que correspon a una cripta actualment cegada. Al voltant dels absis hi ha els murs que havien de formar l'arrencada de la capçalera gòtica inacabada del segle XIV, que només arriben a uns tres metres d'altura.

Durant la croada contra la Corona catalano-aragonesa, la població del Rosselló que s'havia congregat a la vila va lluitar amb força contra els croats en el setge d'Elna. Finalment, els habitants es refugiaren a la catedral de santa Eulàlia, que fou cremada; hi hagué, doncs, una matança per part de l'exèrcit croat; en acabat, van cremar la vila. Fets que es ressenyen en el fragment de la Crònica de Bernat Desclot que proposem de llegir a l'interior de la catedral, així com un passatge de la Crònica de Pere el Cerimoniós que relata com la vila se li va rendir en la guerra que mantingué amb Jaume III de Mallorca i tres textos de Josep Pla més descriptius en el mirador de l'absis.