Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La seu episcopal d'Elna fou fundada al segle VI va tenir els territoris del Conflent, del Rosselló i del Vallespir a partir del segle IX. La catedral té planta basilical de tres naus i tres absis a l'extrem oriental. La nau central es cobreix amb volta de canó (d'uns 8 metres d'amplària) i les laterals amb quart d'esfera, si bé originalment es cobria amb bigues de fusta. Els pilars que sostenen i separen les naus responen a tipus diferents. Alguns, del segle XI, són cruciformes amb semi columnes adossades. Exteriorment, l'absis major és reforçat per dos contraforts i amb una sèrie d'arcs cecs i lesenes. A la part baixa de l'absis sobresurt una absidiola reforçada també per contraforts i que correspon a una cripta actualment cegada. Al voltant dels absis hi ha els murs que havien de formar l'arrencada de la capçalera gòtica inacabada del segle XIV, que només arriben a uns tres metres d'altura.
Durant la croada contra la Corona catalano-aragonesa, la població del Rosselló que s'havia congregat a la vila va lluitar amb força contra els croats en el setge d'Elna. Finalment, els habitants es refugiaren a la catedral de santa Eulàlia, que fou cremada; hi hagué, doncs, una matança per part de l'exèrcit croat; en acabat, van cremar la vila. Fets que es ressenyen en el fragment de la Crònica de Bernat Desclot que proposem de llegir a l'interior de la catedral, així com un passatge de la Crònica de Pere el Cerimoniós que relata com la vila se li va rendir en la guerra que mantingué amb Jaume III de Mallorca i tres textos de Josep Pla més descriptius en el mirador de l'absis.
E, quan la vila d'Elna fou presa e los francesos hagueren morts tots los hòmens e les fembres qui eren en la vila, enderrocaren totes les cases e els albergs d'aquella vila, que anc no hi romàs quaix pedra sobre altra, e descobriren les esglésies e meteren-hi foc e cremaren tota la vila, que llegesa era qui ho veïa; e lleixaran-la estar e partiren-se d'aquí tuit ensems amb gran goig i gran alegria. Mes sol aquest pecat los deguera destruir tots, com sí es féu aquest amb d'altres que puis ne feren, e compraren-ho bé.
E puis vengueren les novelles al rei d'Aragó, que la ciutat d'Elna era presa, e ell fo molt depagat, no per la pèrdua del lloc, que no valia tant, mes per les gents que s'hi eren perdudes; mes ell sabia bé que bé l'havien comprada, tants e de bons hi havia morts dels francesos.
I, quan la vila d'Elna fou presa i els francesos hagueren morts tots els homes i les dones qui eren en la vila, enderrocaren totes les cases i els albergs d'aquella vila, de manera que no hi romàs cap pedra sobre altra, i descobriren les esglésies i prengueren foc i cremaren tota la vila, que lletgesa era qui ho veia; i deixaran-la estar i partiren-se d'aquí tot seguit amb gran goig i gran alegria. Però sol aquest pecat els deguera destruir tots, com sí es féu aquest amb d'altres que després ne feren, i compraren-ho bé.
I doncs, arribaren les noves al rei d'Aragó, que la ciutat d'Elna era presa, i ell en fou molt disgustat, no per la pèrdua del lloc, que no valia tant, si no per les gents que s'hi eren perdudes; mes ell sabia bé que bé l'havien comprada, tants i de bons hi havia morts dels francesos.
160. Dilluns, a dotze de juliol, los de la força d'Elna se reteren, ço és de la vila d'amunt, vers hora de tèrcia. E nós trametem-hi los alguatzirs e alguns de nostre Consell, e tengren a presó mossèn Roger de Ravenac, qui era capità, e els altres, segons que dit és. E lleixaren-ne anar los de la senyoria del rei de França. E après En Felip de Castre, ab companya de cavall, mes la nostra senyera en lo cloquer de la seu d'Elna sus ait. E totes les gents, hòmens e fembres, eixiren e vengren a la tenda nostra a besar-nos los peus e les mans. Aquest dia don Pedro d'Eixèrica continuà lo tractament per En Jacme de Mallorques; e, finalment, nós donam lo poder ab lletra nostra que ell pogués dar salvament de vida e de membres e presó a En Jacme de Mallorques, si es metia soltament en nostre poder ab totes les terres e llocs de Rosselló e de Cerdanya, e prometem que ens hauriem mísericordiosament vers ell.
160. Dilluns, a dotze de juliol, els de la força d'Elna es rendiren, això és de la vila d'amunt, vers hora de tèrcia. I nós trametem-hi els algutzirs i alguns de nostre Consell, i posaren a presó mossèn Roger de Ravenac, qui era capità, i els altres, segons que dit és. I deixaren-ne anar els de la senyoria del rei de França. I desprès En Felip de Castre, amb companyia de cavall, posà la nostra senyera en el cloquer de la seu d'Elna dalt de tot. I totes les gents, homes i dones, eixiren i vingueren a la tenda nostra a besar-nos els peus i les mans. Aquest dia don Pedro d'Eixèrica continuà el tractament per En Jaume de Mallorca; i, finalment, nós donàrem el poder amb lletra nostra que ell pogués dar salvament de vida i de membres i presó a En Jaume de Mallorca, si es metia voluntariament en nostre poder amb totes les terres i llocs de Rosselló i de Cerdanya, i prometérem que tindríem misericòrdia d'ell.