Església de Sant Pere

Municipi:Prada
Comarca:Conflent
Coordenades: 42.618183, 2.423510

Romanen dempeus alguns dels elements del temple romànic del segle XII de Sant Pere de Prada. A la façana meridional hi ha el campanar romànic, del segle XII, d'uns 30 metres d'alçada. La torre es divideix en cinc nivells separats per arcades i lesenes. Només els tres últims nivells estan dotats de finestres geminades; els dos nivells inferiors suporten el pes de la torre sense obertures. La part més alta és un afegitó modern. A més, el mur meridional entre la façana occidental i el campanar encara conserva dues obertures semicirculars romàniques, una de les quals està obstruïda. Els finestrals romànics del tercer i quart nivell del campanar són geminats, amb els arcs recolzats en parells de columnes. Els capitells presenten una decoració senzilla, quasi esquemàtica, ja que només s'hi insinuen unes fulles grosses, en alguns casos, amb unes volutes també poc definides; són senzillament bisellats als angles. Són diferents les finestres, també geminades, del cinquè nivell. En aquest cas no hi ha columnes cilíndriques amb capitells, sinó una columna grossa de planta quadrada a cada costat, amb un capitell corresponent a aquesta mida grossa, que en els costats de migdia i de llevant presenten unes fulles lanceolades grosses en els angles i unes altres al centre de cada cara, i en el de ponent, un registre inferior llis amb una faixa horitzontal al centre i un de superior fet de grans fulles llises.

L'edifici actual, del segle XVII, va ser construït seguint la tradició de l'estil gòtic. És de dimensions imponents: 43 metres de llarg per 13 d'ample i 17 d'alçada, cobert amb voltes de creueria de traça gòtica. El segle XVIII fou encara engrandida amb dues capelles a mode de transsepte. quan serem a l'interior del temple podem servir-nos de la lectura un fragment de memòria de Joan Alavedra evocant els detalls del funeral per Pompeu Fabra. Fou en aquest temple on Pau Casals, exiliat a Prada des de 1939, va tocar per primera vegada en públic després de cinc anys de silenci com a protesta per la immobilitat dels països vencedors davant del règim de Franco.