Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'actual edifici d'estructura gòtica es bastí després de l'incendi que l'afectà el 1285 durant la invasió francesa de Felip l'Ardit. Varen ser els vescomtes de Rocabertí que decidiren traslladar la ubicació del palau fora muralles. Bona part de les obres es realitzaren als segles XVI-XVII. Posteriorment, en el segle XVIII, es reféu l'interior i, a partir de 1875, els darrers vescomtes de Peralada encarregaren un projecte de remodelació, amb intervencions neomedievals, a l'arquitecte francès Grant. El jardí, projectat el 1877 és obra de François Duvilliers. El 1923, el castell fou adquirit per Miquel Mateu i Pla, que hi aplegà una notable col·lecció d'art (vidres, ceràmica, pintura, llibres, manuscrits) i patrocinà l'edició de llibres erudits a la Biblioteca de Peralada. Avui, la propietat segueix en mans de la família Mateu i en una part del castell es troba el casino, el Museu ocupa el veí convent del Carme o cada estiu als jardins, d'ençà, el 1986, s'hi celebrà el Festival Internacional de Música. Josep Pla freqüentà el castell gràcies a l'amistat que mantenia amb el responsable de la masoveria i ens ha deixat un text que mostra com l'abellia especialment passejar pels jardins.
El castell de Peralada (de l'època dels senyors Mateu), 1957.
Autor: Josep Pla i CasadevallObra: Notes per a Sílvia , 1974
El castell de Peralada (de l'època dels senyors Mateu), 1957.
De vegades hi haig d'acompanyar amics turistes
— cosa que no m'agrada gaire —, però l'amic Costa, el vell, que fou cap del servei dels darrers comtes i ara ho és — sense haver abandonat mai la casa — dels senyors Mateu, és molt amable, cosa que li agreixo. Costa és un empordanès xerraire, aparentment erudit —poc erudit—, però coneixedor de les anècdotes, sempre truculentes i sovint eròtiques, de les famílies antigues, com és el cas de la d'aquest castell — que fou bàsicament una bona casa de pagès. Després de la projecció que la senyora Julita Mateu ha fet sobre la casa — amb l'ajuda de Joaquim Folch i de l'arquitecte Florensa — ha quedat molt bé i, segons diuen, és la primera casa particular de la Península Ibèrica — després, sobretot de la destrucció del Palau de Liria, del duc d'Alba, a Madrid. És una casa absolutament tancada, però visible, que només es pot visitar amb llum artificial, on a l'hivern fa molt fred i a l'estiu una calor espantosa, una espècie de museu important però corrent, una casa sense vida, sense que ningú hi hagi viscut absolutament per res. Fa l'efecte que darrera els tapissos magnífics de les parets hi ha d'haver una petita porta per la qual ha de sortir — mentre hom passa per les habitacions — un poeta o una actriu de la Comèdia Francesa, a recitar uns versos amb pinyol esllanguit o estrident.
Si puc, sempre em quedo al jardí i em dedico a sentir passar l'aire pels arbres, cosa que m'agrada moltíssim. La cosa més important del castell és la biblioteca, començada pels Peralada i complementada pel senyor Mateu. No es tracta de res extraordinari, però per al país aquesta biblioteca és importantíssima. Els claustres i l'església són d'un glaçat decisiu.
La biblioteca de Peralada és important. Hi ha alguns incunables, el senyor Mateu col·lecciona executòries de noblesa —títols nobiliaris posats a la venda molt curiosos; la col·lecció de papers eròtics comença de ser important; els llibres sobre l'Empordà i el Rosselló, també.
Altres indrets de Peralada:
Indrets