Entre 1600 i 1900, la casa Areny Plandolit, l'única amb rang de noblesa a Andorra, estava emparentada amb les cases ramaderes més influents de les valls. Es deia que els amos podien creuar tot Catalunya sense deixar mai de trepitjat propietats i masos de família.

El 1972 el Consell General de les Valls va adquirir i restaurar la casa, per convertir-la en museu. Consta de tres pisos. La planta baixa correspon al celler de l'oli i la llenya de la casa. Al primer pis, s'hi pot trobar el menjador, les habitacions, la cuina, la biblioteca, la capella, la sala de ball i, finalment, la sala d'armes.

En aquesta casa es pot veure una quantitat d'espais habitables poc necessaris en una societat rural, algun dels fruit del hobbies o professions d'alguns membres de la família i d'altres que evoquen la intensa vida social burgesa que la família mantenia a Barcelona (sales de música, sala de ball, biblioteca, capella, sala de fotografia, sala de medicina, sala d'ames, sala de joguines i habitacions).

També s'hi poden trobar quantitat d'objectes i mobiliari acumulats al llarg dels segles per la família, tots d'estils molt diversos i que donen mostra del seu estatus social i de les aficions al col·leccionisme i als esports nobles (caça, esgrima, boxa...)

Mentre hi fem la visita, en els diferents espais, ens podem servir de la lectura de fragments de l'Últim estiu a Ordino, de Joan Peruga, i del conte "Sí, noia. I tant que sóc d'Andorra", d'Isidor Cònsul.

Monuments a Verdaguer

Ordino (Andorra)