Campanar del Carme

Municipi:València
Comarca:València
Coordenades: 39.479304, -0.378664

El convent del Carme es va fundar el 1281 quan els carmelites calçats es van establir a València a la mort de Jaume I, obtenint nombroses donacions i privilegis. Amb l'exclaustració del segle XIX, el convent va quedar deshabitat i l'església va passar a dir-se església de la Santa Creu. És un dels pocs conjunts conventuals d'origen  medieval que es conserva complet, bé que molt modificat, a més de ser una mostra de l'arquitectura feta a la ciutat durant segles. Del conjunt destaquen: el refectori, la sala capitular, els dos claustres (un de gòtic i l'altre renaixentista), el dormitori i l'església amb la seva gran façana retaule, comparable a la Sant Miquel dels Reis i la de l'església de Llíria. Es construí en dues fases estilísticament diferenciades: el cos inferior de traces manieristes i la resta amb trets clarament barrocs.

La torre campanar també és obra de Gaspar de Sant Martí; però, com passà amb la façana de l'església, va ser paralitzada a la seua mort, el 1644, amb una altura de 74 pams. A partir del 1647, les obres es reprengueren per Joan d'Yraola i Maties Coder, que seguien el model del campanar de Sant Joan del Mercat. El 1741, Josep Minguez hi afegí la cupuleta que remata la torre. en l'actualitat el convent és un centre cultural que depèn del Museu de Bells Arts. En qualsevol de les dependències però tenint si pot ser a la vista el campanar podem llegir un text de Toni Sabater.