Érem xiquets
Autor:
Paco Muñoz i Martínez
Obra:
Mirades
, 1999
Érem xiquets
Érem xiquets i jugàvem
al carrer gran de la Pau,
per on passaven tramvies
que ens portaven a la mar.
Sobre aquelles quatre vies,
qui de tots pixa més llarg?
jo tanque els ulls i somnie,
vells tramvies.
Placeta del Patriarca,
tocant la Universitat,
on un refugi de guerra
era el quarter general
dels nostres jocs d'infantesa,
què s'ha fet d'aquells soldats?
xiquets de postguerra amarga,
tan feliços.
Si saberes bé València
com t'estime i t'he estimat,
si ho saberes bé València,
com t'estime.
Si saberes bé València
com t'estime i t'he estimat,
si ho saberes bé València,
si ho saberes.
Els carrers on jo vaig créixer
al cor els porte lligats,
el carrer gran de les Barques
les Comèdies i la Nau,
de la Creu i la glorieta,
el carrer llarg de la Mar
i "la calle de las Damas"
i el parterre.
Al meu carrer dels Llibrers
ma casa van assolar...
Quanta pena ens emportàrem
al nou pis tan allunyat...
València per més que cresques
no pergues la identitat.
Han trencat el meu paisatge
d'infantesa.
