Carrer Lauria

Tomba pel Carrer Marqués de Sotelo.

Autor: Ferran Torrent i Llorca
Obra: Ombres en la nit , 2011

Tomba pel Carrer Marqués de Sotelo. Durant uns moments Zoltán s'atura i consulta l'hora del seu rellotge. Fa la impressió que no sap on anar. És el que pretén. Llavors, creuant la Plaça del Caudillo, arriba al Carrer Lauria. Just a continuació del Banco Popular Español hi ha la casa de cites de Merceditas, coneguda pels alts càrrecs de la ciutat. Pins allí el va dur un dia el secretari del governador, i de tant en tant la freqüenta.

Zoltán detesta la prostitució, no per una qüestió moral sinó perquè no ha necessitat mai els serveis sexuals venals. Puja al primer pis. Obrin. La Merceditas s'alegra cosa de no dir en veure'l. L'hongarès és esplèndid. Una mica estrany en les demandes, això sí. Merceditas li pregunta pels negocis. Li serveix un conyac de marca espanyola. Sap que és íntim del governador, un individu ric, agraït, educat, de món. Les senyoretes (o senyores que exerceixen la prostitució esporàdica) estan reunides en un saló.

A eixes hores no hi ha cap client, estan amb les seues dones. I els que han d'anar avisen. El conyac és de mala qualitat però Zoltán se'l beu amb una mostra de complicitat amb la Merceditas i, a més, té un fetge apàtrida. Li encanta aquest paio malgrat ser raret. ¿Sera maricón? Tant fa, trau bitllets del barret com un mag conills d'un barret de copa. Merceditas té prohibit a les empleades que ho conten a altres clients sota l'amenaça de despatxar-les. Li ho va advertir Zoltán i Merceditas és cent per cent professional, puta retirada que sap el cost de guanyar-se la vida. L'hongarès li conta que ha estat amb el governador. L'estratègia perquè Merceditas recorde amb qui tracta. La dona li envia felicitacions efusives per a la pròxima vegada que el visite. Una gran persona, el governador.

-Li parle molt bé de la casa, de la discreció amb que l'administres.

La discreció li costa un sobre mensual per al secretari del governador, que, a més, carda gratis. Però Merceditas viu, i molt bé, del sobre i la discreció.

Zoltán allarga la conversa. Que bé es viu a València. Llàstima que enguany l'hivern és més dur que els anteriors, es queixa Merceditas. Hi estic acostumat, sóc hongarès. Per a mi vostè és com si fóra valencià. I Merceditas pensa: Ací entra un valencià ronyós de l'horta i es folla a totes l'una darrere de l'altra. Maricón de merda. Aquest les mira i se'n va. Com si li llegira el pensament, Zoltán li pregunta per Matilde. Ara la duc a l'habitació. Zoltán apura el conyac. S'encén un cigarret. Fuma i observa el decorat horrorós de la casa, amb les llums amb tonalitats vermelles, cortines de vellut vermelles, cadires i sofàs amb tela vermella... Arriba Merceditas i li anuncia que Matilde ja està preparada. Zoltán s'adreça a l'habitació, entra. La jove està nua, recolzada sobre el coixí, amb les cames obertes.

-Hola, Matilde.

-Hola, senyor Zoltán.

-Comença.

-¿No vol més llum?

-No.

Llavors la jove se saliveja els dits i comença a masturbar-se. Zoltán, d'esquena a ella, mira per un costat de la finestra a l'argentí, esperant-lo a la vorera d'enfront. Fa fred i passeja amunt i avall per entrar en calor. Ja et cansaràs, pensa, mentre Matilde, professional com cal, gemega simulant tornar-se boja de plaer.