Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El pont de Montolivet creua el Jardí del Túria i connecta el barri de la Penya-roja amb els de Montolivet i de la ciutat de les Arts i les Ciències. És un pont únic a la ciutat per constar de dues parts clarament diferents: l'antiga, que creua només la meitat nord del jardí, i la nova, que el continua fins a la riba meridional. Cal ara destacar les moltes diferències entre els dos ponts. L'antic pont, al nord, és purament recte i pla, sense gaires decoracions i, per tant, molt funcional. Destaca una línia de fanalets a cada banda del pont, mentre cada calçada se sosté gràcies a dos pilars. La part inferior fa una sèrie d'arcs suaus i allargassats. Tot el conjunt és de formigó gris, amb alguns detalls pintats en roig granat. Pel que fa a l'altre pont, al sud, és en pur estil calatravià, lleugerament arcat i recolzat sobre quatre pilars esvelts que s'uneixen a la base, dins d'un llac artificial. Fet de formigó blanc i lluent, no conté cap línia recta sinó que es compon d'una sèrie de corbes que li donen un aspecte orgànic o animal. Hi podem llegir un fragment d'El professor d'història, de Joan Francesc Mira.
El sol de la vesprada de Pasqua...
Autor: Joan Francesc Mira i CasteràObra: El professor d'història , 2008
El sol de la vesprada de Pasqua, alt encara en el cel blau aquell últim diumenge de març, era un sol de llum clara, de llum tèbia, i ell es llevà la jaqueta, es va estirar damunt de l'herba verda i es posà el mocador blanc obert sobre la cara. Tancà els ulls i buscà la mà d'Irene, al seu costat, descansarien junts, com tants dies a casa. Al seu voltant, les músiques de ràdio i les cançons, els crits d'infants jugant i les veus dels adults, omplien l'aire del parc de ciment blanc i de gespa nova allà on fins molt pocs anys abans hi havia hagut un riu obrint-se pas enmig d'una selva de canyes, però no havien vingut a buscar el silenci, havien vingut buscant el sol i a fer un frugal berenar de Pasqua, ja s'havien trencat al front els dos ous durs simulant un assalt infantil per sorpresa, se'ls havien menjat a mossets acompanyats de fulles de lletuga i amb un pessic de sal, havien begut només uns glopets d'aigua mineral d'una botella, i del termos s'havien servit un gotet de cafè, després ella s'havia estirat, de cara al sol i amb els braços oberts, ell amb la cara coberta es va quedar mig endormiscat.
Altres indrets de València:
Indrets