Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El bust d'Eduard Escalante, nascut a El Canyamelar el 1834, abans de 1961 es trobava als jardins de la Glorieta. Aquell any, a petició dels habitants del Cabanyal, va ser traslladat a la plaça d'Abu Alvelid, avui del Dr. Llorenç de la Flor. El bust de bronze esculpit per Marià Benlliure va desaparèixer el 1945. L'any següent se n'encarregà un de nou, de marbre, a Diaz Pintado. Tanmateix, la columna i el collarí que l'abraça són els originals de Benlliure, amb quatre escenes de les obres més populars del dramaturg: "Si a mi me feren ministre..." (La Xala), "Solta'm que et mate..." (Matasiete, espantaocho) "Crides a ta mare" (Deu, dèneu i noranta) i "Una gotera que tinc..." (L'escaleta del dimoni). En ser-hi al davant podem llegir un fragment de l'Escena II de Barraca en el Cabanyal.
Escena II (fragment). MANUEL. Eixe ja s'ha despertat...
Autor: Eduard Escalante i MateuObra: Barraca en el Cabanyal (Teatre original complet I) , 1995
Escena II (fragment)
MANUEL. Eixe ja s'ha despertat.
MAURO. Com tot hu teniu tancat,
¡amigo, l'aire no jua!
Obrigau de par en par
eixa porta, açò s'abrasa. Señalando la del jardín
PACA. Fa molt de resol.
MAURO. Que en faça.
MANUEL. ¿Veus? Ja escomença a manar.
MAURO. Tota la cara em senyalen
els mosquits. ¿I hi ha qui diu
que en lo Cabanyal se viu?
A mi ni que me'l regalen.
Levantándose
MANUEL. Pregunta-li tu qui el crida.
PACA. Pos bé la siesta has dormit.
MAURO. Pitjor nit que la d'anit
no la passaré en ma vida.
¡Així Lusbel se l'emporte
al tal don Felipe!
MANUEL. [Apart] ¡Adiós!
MAURO. Digau-li respecte al gos
que atre dissabte no el porte.
PACA. L'animal...
MAURO. No hi han excuses.
Se'n ve al meu llit, ¡mà que és feta!,
i tocant la guitarreta
¡vol dir que m'ompli de puces!
És abusar i no tindre. ..
Jo pe'a dormir malament,
Nelo, t'heu dic francament:
m'hauré de privar el vindre.
MANUEL. [Apart] ¡Ojalá, i ell m'amenaça!
MAURO. El meu modo de pensar
és que a on puc incomodar
no vaig i me quede en casa.
PACA. Entre amics, tot se concília...
MAURO. Són genis. Jo mai rehuse,
però a lo manco no abuse.
MANUEL. [Apart] ¡No!
PACA. Tu eres de la família.
MAURO. ¿Sabeu que me dóna guerra
un doloret en l'espatla?
Esta humitat és molt mala;
el llit no me'l féu en terra:
a la nit dorc en l'andana.
MANUEL. ¿Tu? ¿No se n'aneu después?
MAURO. Con demà és Sant Jaume...
MANUEL. ¿Pues?
MAURO. I despús demà Santa Anna,
se quedem.
MANUEL. [Apart] ¡Quina hermosura!
MAURO. Així pot pendre Batista
quatre banys: ¿tu no l'has vista
com ha eixit de borraüra?
MANUEL. ¿Jo? ¡Què he de vore! [Apart] ¡Tot farsa!
MAURO. Rascant-se la pobra xica
se fa a trossos.
MANUEL. [Apart] Si Ii pica
que es rasque contra una sarsa.
Altres indrets de València:
Indrets