Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Port de la Selva, com Cadaqués i la Selva de Mar, va ser una descoberta d'alguns dels literats que freqüentaren la Costa Brava pels volts de la dècada dels vint del segle passat. Va ser Josep Pla qui, el 1921, convidà Josep Maria de Sagarra a Calella de Palafrugell, on anava a estiuejar amb la família, a la casa del Canadell. Sagarra, però volia conèixer altres paratges més preservats i feréstecs, sobretot el Cap de Creus i, per això, optà per anar-se'n a Cadaqués i el Port de la Selva. A Pla, que a la postguerra dedicarà un llibre a Cadaqués, no li agradà la idea ja que a Coses vistes qualificava de "paisatge malalt" el del Port de la Selva. Sagarra, després de la descoberta, hi emmarca els poemes de Cançons de rem i de vela (1923), hi situà l'acció de la novel·la All i salobre (1929) i el drama El cafè de la Marina (1933). De Sagarra, podem llegir-hi diferents fragments de l'article que dedicà a la vila marinera. També serà oportú de llegir un poema de Josep Sebastià Pons escrit al Port el 1949.
Port de la Selva
Port de la Selva és una vila marinera de l'Empordà que la trobareu entre les puntes de Cap de Creus i de Portvendres; és en aquell lloc que la pedra viva de Catalunya s'acosta més a la mar, i el poble del Port de la Selva sembla tan enamorat de l'aigua que les cases no s'amunteguen les unes damunt les altres, ni s'arrapen a la pujada, sinó que van baixant i van posant-se l'una al costat de l'altra, fent una dolcíssima cinta blanca, que voreja la corba marina. I una miqueta més amunt de les teulades del poble, hi veieu la façana i el campanar de l'església, tota de neu, que ve a ésser com el cap d'aquella gran gavina de pedra emblanquinada, que està prenent el sol en un redós que no té preu per oblidar el tràngol de les misèries d'aquest món.[...]
El paisatge no agafa aquí els tons més vius i més picants de la Costa Brava. No hi ha aquells alzinars metàl·lics, ni aquella follia de ginesteres, ni aquelles pinedes immòbils i plenes de majestat. No és paisatge teatral i apassionat, ple de notes agudes. Al Port de la Selva tot és en to menor. Hi ha vinyes de pàmpol, no massa dilatat, hi ha oliveres que es combinen amb l'alzina, sense que els troncs agafin cap actitud tràgica, ni les cabelleres es despentinin. Hi ha aquelles mates de garriga perfumada, que s'arrapen tant com poden al pedreny, ara gris, ara daurat. I enmig de la flora salvatge, s'hi veuen les feixes de conreu, netes de tota inquietud, d'un to d'argila pàl·lida i les canyes altes i fines que arrelen dins les gleves sorrenques.
Si us voleu fer càrrec d'aquest finíssim allunyament, d'aquesta serena indiferència del Port de la Selva, us haveu d'enfilar un dia que el cel estigui net, al Castell de Sant Salvador, damunt de Sant Pere de Roda. Des d'allí dalt veureu la plana més bella d'aquest món, que és la plana empordanesa; veureu aquella terra viva, tan rica, tan ben quadrada i tan ben ratllada que va des del Canigó fins a !a mar. Us adonareu que la plana empordanesa, canta amb el món i vibra amb totes les coses d'aquest món. Fins el golf de Roses, d'un horitzó tan ample, d'una llum tan celestial, veureu que parla i somnia i s'entusiasma amb tota la plana de l'Empordà. Però si doneu un cop d'ull pels volts d'aquella punta de Cap de Creus, veureu aquella gavina blanca del Port de la Selva, separada de la plana per un gran mur de pedra negrenca, fugint dels pobles i les coses de la terra i aturant-se en el pendís, i abocant-se tota a les coses de la mar i de la llunyania.
Aquesta sensació d'oblit i d'inefable apartament, es la sensació que tremola d'una manera suau damunt totes les coses i tots els colors del Port de la Selva.
Port de la Selva
Mar de Port de la Selva retirada,
el poble és tot silenci en sa blancor,
i és blanca la cortina assolellada
per servar l'ombra del balcó.
Mariner blau-vestit sota la vela,
ta vinya s'escalona dins la vall,
ta barca deixa un raig callat d'estela.
el somni te rodeja amb son mirall.
Altres indrets de Port de la Selva: