Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Camp de Ribesaltes, que duu el nom oficial de Camp Mariscal Joffre, fou fundat el 1935. Del 1939 al 2007, aquest camp militar ha acollit diverses estructures de reagrupament de civils o de militars vençuts. Està situat quatre cinquenes parts de la seva superfície en el terme comunal de Ribesaltes, i la cinquena part restant en el de Salses. L'illot F del Camp de Ribesaltes, amb el conjunt de les seves barraques, està inscrit com a Monument Històric francès des del 18 de juliol del 2000. L'any 2015 s'hi va inaugurar el Memorial de Camp de Ribesaltes. Hi podem llegir un breu text i aforismes de Josep Bartolí que hi féu una breu estada abans d'anar a parar a d'altres camps però, sobretot, el testimoni de persones anònimes que hi varen patir repressió, misèria i dolor.
- Per on vas passar la frontera?
- La vàrem passar per la Menera. Vam anar pujant amunt, amunt, i els tancs anaven seguint per un camí a poc a poc, pujant també, i de tant en tant es giraven per disparar, perquè hi havia cavalleria que ens empaitava a la vall.
Nosaltres ja pujàvem i amb el binocles els vèiem que venien i llavors els tancs els engegaven unes quantes canonades i paraven. Fins que vam arribar al riu Tec, i allà ja és França. L'exèrcit francès ens estava esperant; nosaltres érem els últims soldats a passar.
Vam passar el 14 de febrer, amb un fred espantós. Érem soldats, i amb tancs, i ens consideraven perillosos com la pesta. Ens tenien pànic. Saps per què ens tenien por? Perquè el coronel Vivancos, el nostre, anarquista, va prendre tres pobles francesos amb els seus tancs. Els va ocupar militarment.
Va treure l'alcalde i va posar en el seu lloc un comissari polític! I va hissar la bandera republicana espanyola en els pobles francesos. Ho vam haver de pagar tots... Després va dir que ho havia fet perquè no volia que el desarmessin els francesos, i li vam dir: «Doncs qui volies que et desarmés?». Li van enviar un coronel de l'exèrcit francès que li va dir que havien de deixar totes les armes i els tancs i els canons i tot el que portaven. I ell li va dir: «No ha de venir pas vostè, a dir-me això». I l'altre: «Sóc coronel de 1'exèrcit francès i vós esteu a França». I en Vivancos li diu: «Vostè està arrestat, per haver-me dit això». I de seguida van sortir els oficials i el van arrestar. El van portar a l'ajuntament, van arrestar l'alcalde... Bestieses! Vint pobles francesos, va ocupar, i la gent d'aquells pobles no sabien què passava: veien soldats espanyols i veien la bandera espanyola en el balcó de l'ajuntament, la bandera republicana, i no sabien què passava... Aquest Vivancos era un escalabrat... [...]
Ens vam agrupar i ens van portar allà arran del riu Tec, en un camp improvisat, voltat només per una tanca. Ens hi van deixar tres dies, sense menjar ni res. La gent del poble ens venien a veure com si fóssim animals. Ens miraven des de lluny i feien comentaris; alguns cridaven «assasins!», coses d'aquestes. La gent es va desenganyar de seguida...
-Tothom esperava una altra acollida...
-Sí, l'acollida normal. No esperàvem que ens fessin cap homenatge, però esperàvem que ens diguessin que ens distribuíssim com volguéssim i que anéssim a treballar allà on volguéssim. I que a la frontera ens donessin papers normals, papers d'emigrats, però no deixar-nos sense papers i fotre'ns la policia a sobre. Ens van posar en aquells camps inhumans en ple hivern, camps plens de gel, sense menjar, i quan ens donaven menjar era menjar nostre, que havien agafat ells... carn podrida, perquè la carn s'havia podrit després de tants dies d'arrossegar-se pels camins. Els nostres metges no donaven a l'abast; allà la gent es morien com xinxes. No t'ho pots imaginar, era una cosa... Allò era per revoltar-se, s'acostava als assassinats dels nazis, el que van fer amb nosaltres; l'únic que hi mancava era la cambra de gas...
-A quins camps vas estar?
-El primer va ser a la Menera, arran de frontera. El segon em penso que va ser a Ribesaltes. El tercer va ser a Sant Cebrià i després a Agde. D'Agde vaig passar a l'hospital, a aquell terrible hospital de Perpinyà, l'antic hospital militar, on ens tenien a terra amb palla. Quan em vaig escapar de l'hospital vaig anar a París, i a París, poc després, em van agafar...
L'artista paga la seva absoluta llibertat amb la fam.
Exili? Quan la meva mare va parir-me va fer-me ja un exiliat.
Els homes potser no són res més que paràsits de la natura.
Res s'assembla tant a un gos solitari i desemparat com un home que plora.
Destruir la Natura és destruir el bressol amb l'infant a dintre.
Jo plorava perquè no tenia sabates fins que vaig trobar algú que no tenia peus (Proverbi persa).
Cap codi penal castiga l'estupidesa.
La paraula estranger és inhumana.
La por a l'antisemitisme –o a ser tractat de tal- ha paralitzat la crítica, mentre que entre els jueus el racisme és una actitud força generalitzada com ho és entre els altres grups tribals.
Les idees que no resisteixen la discussió oberta i que necessiten d'aparell repressiu, no són idees de llibertat ni idees clares. Simplement, no són idees.
La dictadura, vingui d'on vingui, imposada per castes, grups minoritaris o majoritaris, sempre és la dictadura de l'estultícia contra la intel·ligència.
França, aquesta nació teatral.
Fou un escriptor anglès –Kipling?- el que digué: "A la guerra la primera baixa és la veritat"?
Els "herois" són fills de la ignorància i de la por dels altres.
L'abstracció absoluta és potser el silenci?
Quan la germana de l'Alain es va encarar amb la misèria dels algerians fidels a França que s'havien cregut tots els juraments del general De Gaulle i de tots els governs precedents, va decidir de fer-se útil. Li van dir que havien allotjat els harkis al camp Joffre de Ribesaltes. Aquest antic campament militar, instal·lat al cor de les vinyes, havia servit de presó a tots els vençuts de la història. Republicans espanyols, jueus, comunistes, socialistes. Després de la guerra, hi havien internat soldats alemanys abans d'empresonar-hi independentistes algerians. Ara s'amuntegaven els algerians francòfils. Liberté, égalité, fraternité. Quina una! La llibertat d'anar d'una punta del camp a l'altra. Pel que fa a la igualtat, rai. La mateixa ingratitud per a tothom. Quant a la fraternitat, es pot triar una altra pregunta? Com més anava, la germana de l'Alain més s'avergonyia d'haver nascut francesa.
Altres indrets de Ribesaltes: