Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El massís del Canigó està situat entre les comarques del Conflent i el Vallespir, tot i que el cim és íntegrament en el Conflent, entre les comunes de Taurinyà (est) i Vernet (oest). Ha esdevingut símbol de la personalitat catalana. El cim, la pica del Canigó o Pic de Balaig, fa 2.784 metres d'altitud. Durant temps fou considerada la muntanya més alta del Pirineu a causa del gran i brusc desnivell que la separa de la plana del Rosselló, cosa que la fa més aparent que altres muntanyes més engorjades i situades entre valls ja més altes. La llegenda n'atribueix la primera ascensió al rei Pere el Gran, l'any 1285.
L'any 1955, Francesc Pujada, vilatà d'Arles de Tec, portat pel seu entusiasme pel massís del Canigó i inspirat pel poema èpic de Jacint Verdaguer va tenir la iniciativa, juntament amb Esteve Albert i Josep Deloncle, d'encendre els focs de la Nit de Sant Joan al cim d'aquesta muntanya i, des d'allà, repartir la flama per totes les contrades dels Països Catalans. S'iniciava així la tradició de la Flama del Canigó, que entroncava amb la celebració mil·lenària del solstici d'estiu vinculada al foc i al seu significat col·lectiu. A la pica de Canigó podem llegir el fragment del poema de Verdaguer dedicat a descriure la panoràmica excelsa de la plana del Rosselló.
Lo Rosselló (fragment)
— Aguaita! — diu l'hermosa, i en màgic panorama
obrir veu a ses plantes lo pla del Rosselló
per entre cortinatges de boires d'or i flama,
i ací es veu, com en somni d'amor, prop de sa dama
i al cim de Canigó.
Cinc rius brollen d'aqueixa muntanya grandiosa,
cinc rius d'aigua de gebre, mig perles i mig gel;
de tots amb les escumes lo Rosselló s'arrosa;
aixís sos raigs escampa l'estrella mes hermosa
per los jardins del cel.
Apar una almorratxa descomunal que vessa
per sos cinc brocs de vidre cinc rius d'aigües d'olors;
l'aixeca entre eixes cimes Pirene gegantessa
com quan dintre la plaça, dansant la pabordessa
arruixa els balladors.