Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Saló de Cròniques és un dels espais que més reformes va tenir l'any 1929 quan se'n van variar les dimensions i se'n va elevar el sostre. Tanmateix, el que crida més l'atenció del saló són els murals de pintura que cobrixen les seves quatre parets i el sostre. Es va fer l'encàrrec al pintor Josep Maria Sert, llavors resident a París; fins allí es va traslladar Agustí Duran i Sanpere, per entre ambdós realitzar la proposta de la representació de les pintures: havia de ser sobre la narració de les cròniques de Ramon Muntaner i Bernat Desclot que van fer sobre l'expedició de la Companyia Catalana d'Orient, que havia estat dirigida per Roger de Flor.
Per la seva realització es van emprar fulles de pa d'or i plata i sobre aquest material la narració en pintura a l'oli de la trobada de Roger de Flor amb l'emperador Andrònic II Paleòleg, el pagament dels grecs amb moneda falsa, la marxa cap al Bòsfor, la defensa de Gal·lípoli, l'assassinat de Roger de Flor, la venjança catalana, la incorporació a la corona aragonesa-catalana dels ducats d'Atenes i Neopatria, els dos cronistes Ramon Muntaner i Bernat Desclot. Al sostre, la pintura amb l'escena de la defensa de la torre d'Adrianòpolis. L'efecte de les pintures es ressalta sobre manera amb el paviment de marbre negre. Hi podem llegir el fragment de la crònica que narra l'assassinat de Roger de Flor i els seus homes, un cop havia estat reconegut com a Cèsar de l'Imperi. Fou víctima d'un complot ordit per Xor Miquel Paleòleg, fill de l'emperador bizantí Andrònic II Paleòleg, i Girgan, comandant en cap de la Companyia de mercenaris alans.
212
E tantost con açò hac fet, l'emperador, davant tuit, féu-se asseure de prop frare Roger, e donà-li la verga, e el capell, e la senyera e el segell de l'emperi, e el vestí de les robes qui tanyien a l'ofici, e féu-lo cesar de l'emperi. E cèsar és aital ofici que seu en una cadira qui és prop d'aquella de l'emperador, que no és mas mig palm pus baixa. E pot fer de l'emperi tot aitant con l'emperador; que ell pot donar dons perpetuals, e pot metre la mà al tresor, e pot fer questes, e penjar e rossegar; e finalment, tot quant l'emperador pot fer, pot fer ell. E encara s'escriu "Cèsar del nostre emperi", e l'emperador li escriu "Cèsar del teu emperi". Què us diré? Que d'emperador a cèsar no ha tan solament negun departiment mas que la cadira es pus baixa mig palm que aquella de l'emperador, e l'emperador porta capell vermell e totes ses robes vermelles, e el cèsar porta capell blau e totes ses robes blaves, ab fres d'or estret. E així fo creat frare Roger cèsar; e trobà's que quatre-cents anys havia que cèsar no havia haüt en l'emperi de Contastinoble, per què fo la honor molt major. E con tot açò fo fet ab gran solemnitat e ab gran festa, d'aquí avant hac nom En Berenguer d'Entença "megaduc", e frare Roger "cèsar". [...]
Com lo cèsar partí de Gal·lípol, de la host, ell lleixà per cap e per major lo megaduc En Berenguer d'Entença, e En Bernat de Rocafort per manescal de la host; e així ana per ses jornades tant, que venc a la ciutat d'Andrinòpol. E el fill de l'emperador, xor Miqueli, eixi-li a carrera e el reebé ab gran honor; e açò féu lo malvat per ço que veés ab quina companya venia. E con fo entrat a Andrinòpol, lo fill de l'emperador estec ab ell, ab gran goig e ab gran alegre que el cèsar féu d'ell; e xor Miqueli faia d'ell atretal.
E con hac ab ell ensems estat sis jorns, al setèn jorn xor Miqueli hac fets venir a Andrinòpol Girgon, cap dels alans, e Melic, cap dels turcloples, així que foren entre tots ben vuit mília hòmens a cavall. E aquell dia ell convidà lo cèsar e con hagren menjat, aquell Girgon, cap dels alans, entrà en lo palau on estava xor Miqueli ab sa muller e el cèsar, e van trer les espaes e van tot especejar lo cèsar e tots aquells qui ab ell eren; e puis per la ciutat mataren tots quants ab lo cèsar eren venguts, que no n'escaparen mas tres qui se'n muntaren en un campaner. E d'aquells tres era la u En Ramon Alquer, fill d'En Gisbert Alquer, cavaller de Castelló d'Empúries; e l'altre, fill de cavaller de Catalunya, per nom Ramon de Tous; e l'altre, Bernat de Roudor, de Llobregat. E aquests foren al campaner combatuts, e ells defensaren-se tant, que el fill de l'emperador dix que pecat seria si morien, e així assegurà'ls. E aquests tres solament n'escaparen.
Altres indrets de Barcelona: