Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Parc Natural de s'Albufera de Mallorca està situat al sud de la badia d'Alcúdia formant part dels termes municipals d'Alcúdia, Muro i Sa Pobla. És la zona humida més important de les illes Balears i Pitiüses i compta amb dues declaracions conservacionistes d'àmbit internacional: l'any 1987 va ser declarada Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i Prat d'importància internacional pel Conveni de Ramsar. Hi ha cinc aguaits per a l'observació ornitològica i s'hi han inventariat quasi tres-centes espècies d'ocells. En qualsevol d'aquests punts podem llegir un text de Joan Rosselló de son Fortesa que recrea la fi tràgica d'un home primari que s'enfronta a un brau salvatge que en època de l'autor campaven per aquests aiguamolls.
El sol balla pels estanys.
Autor: Joan Rosselló de Son Fortesa (Pseudònim de Joan Rosselló Crespí)Obra: Obres completes , 1961
El sol balla pels estanys. L'Albufera és una fornal encesa tota plena de brillantors de flames bellumantes. És la posta de sol.
Els bous s'ensumen i se mufen bramulant rabiosos de calor asfixiant. No es veu en tot el prat altra persona més que el bover sorrut dret entre els bous, enmig de la planura deserta.
Murmura i flastoma fort, amb les escorretjades a l'aire, mirant-se, amb odi creixent, un poderós brau negre, amb clapes blanques, qui su davall ell, encalça una vaca rotja.
-Ou; mal te toc pesta! -crida furient. La bèstia s'allunya com si no l'hagués sentit. En Gamba se n'hi va corrensos per aturar-la. El brau el mira compassiu, de coa d'ull, mentres l'esquiva pegant una marrada, i segueix encalçant sa femella engelosit. El bover amb això s'hi enfada més, li trenca al davant de pressa i s'hi aferra resoltament pel banyam. El brau l'espolsa, s'enretira dues passes, i rompent el respecte que de menut, com tots els bous del ramat, guarda an En Gamba, acaba del tot la paciència, li envesteix potent amb les banyes baixes per aspidar-lo millor; i el tira a l'aire per darrera, un bon tro lluny. Ja no es recorda de la vaca roja. Al punt revolta ardit, recula un poc i torna mufar altra vegada, més fort que la primera, al bover caparrut, qui torna caure sobre la terra molla, com un home de pedàs La sang barbolla per les ferides. La bavor de la vessada encén la de la bèstia, que, ja del tot cega de ràbia destructora, destrossa entre ses banyes vermelloses, el cos blavenc de la miserable víctima, que al punt acaba violentament sa vida amb gest agònic de sofriment horrible.
El brau llavors l'ensuma brufolant com si estàs espantat de la seva obra; aviat pega una reculada seca, gira en coa i se fa enfora trotant per dins el fang del salobrar. Al cap d'un poc els altres bous del ramat també s'allunyen, un després de l'altre, pausadament, com si fugissen d'amagat.
El mort queda tot sol!
Dels gorgs quiets s'alça el jorn aurífic blanca calitja, com a fumera mística del sagnant sacrifici. D'enfora es veuen volar, amb alades feixugues i lentes, un negre remolí de corbs marins i voltors golafres, que, envoltant en processó misteriosa, baixen fins a la terra, estenent un vel de dol sobre el cadàver del bover.
Altres indrets de Alcúdia:
Indrets